EL DISCURS TELEVISIU
FRAGMENTAT
Els programes estan pensats com a unitats, però s'alternen amb espais de publicitat.
En alguns programes s'alternen blocs d'humor, musica, esports, informació,
entrevistes, videoclips, etc.
Les series de ficció introdueixen fractures en el seu propi relat mitjançant intervals
entre capítol i capítol.
CONTINU
El discurs televisiu (successió de fragments) no conclou mai, es el propi espectador
qui determina la durada del missatge.
ESPECTACULAR
La televisió busca l'espectacularitat mitjançant: imatge, musica, il·luminació, color,
ritme...
INCITADOR AL CONSUM
La publicitat es la principal font de d'ingressos de les televisions.
Les empreses anunciants exerceixen una alta influencia en la tipologia dels
programes i els models d'audiència a construir.
Les programacions estan destinades a competir per a crear audiència.
BANALITZADOR DE CONTINGUTS
Discurs apreciable per tothom; missatge que sigui entès per les grans masses de
consumidors. Discursos amb una mínima profunditat i una màxima extensió dels temes.
Els anunciants no inverteixen en publicitat per a programes de baixa expectació.
Prefereixen una programació massiva i totalitzant.
EMOCIONAL
Predomina allò emocional per damunt d’allò racional.
Els generes televisius son els diferents models de programes que trobem en la
programació o graella televisiva.
Tot i que els diferents teòrics fan servir diferents nomenclatures i terminologies per
fer menció a aquests, els mes comuns son:
informatius, infantils, juvenils, esportius, telesèries, concursos, magazines,
entrevistes, debats, tele-realitat, religiosos i retransmissions en directe.
CANALS
GENERALISTES
Ofereixen en la seva graella tot tipus de generes televisius i temàtiques diferents.
Busca captar tot tipus d’audiència, sense distinció de sexe o edat.
ESPECIALITZATS
Nomes emeten en la seva graella un tipus de temàtica concreta, tot i que pot oferir-la
en diferents generes. S’adreça nomes a un tipus de públic concret amb interessos
determinats en funció de la seva edat o sexe.
PROGRAMACIÓ
Conjunt de peces audiovisuals que conformen l’emissió diària i continua d'una
cadena de televisió.
Aquestes peces son individuals, però la programació utilitza elements que donen
continuïtat a l’emissió; cohesionen els diferents programes en un discurs continu:
Avanços de programació
Presentadors que introdueixen programes
Falques publicitàries d'altres programes
CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES
PER MODALITAT D'EMISSIO
1. RETRANSMISSIÓ: Transmissió des d’una emissora del que s’ha transmès a
ella des d’un altre lloc.2. DIRECTE: S’emet al mateix temps que es realitza
3. FALS DIRECTE: S’emet posteriorment a la seva gravació, però simula un
directe
4. DIFERIT: S’emet posteriorment a la seva gravació, però sense muntar
5. GRAVAT: S’emet posteriorment a la seva gravació.
PER PERIODICITAT
Única, Diària, Setmanal, De cap de setmana, Mensual, Anual
Informatius, Esportius, Musicals, Documentals, Dramàtics, Varietats, Religiosos, Publicitat, Sit com, Lata nit show.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:
ESTUDI
Lloc físic on es realitzen els programes de televisió. Compren el PLATO, el
CONTROL DE REALITZACIO i altres dependències auxiliars (camerinos, sala
d’espera del públic, magatzems...).
PLATÓ
Zona de l’estudi on s’enregistren les gravacions o es fan les transmissions en
directe.
Es una àrea tancada on s’instal·len els decorats i on treballen els artistes, actors,
presentadors o convidats.
Dintre del plató es on hi ha les càmeres de televisió.
PLATÓ VIRTUAL
També existeixen platós virtuals o platós croma, espais coberts amb una superfície
de color verd o blau on s’incrusta un decorat generat digitalment.
El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una
imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color
(chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo.
CONTROL DE REALITZACIÓ
Sala de control des d’on es dirigeix i coordina diferents elements de producció
audiovisual.
Es on es troben els monitors i les taules que controlen aspectes tecnològics com ara
el so, la llum, o la barreja d’imatges.
Pot estar ubicada tant a l'estudi com en una unitat mòbil. La unitat mòbil es un vehicle dotat del sistema basic de realització i d’emissió en
televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que
succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una manifestació o una
competició esportiva.
REALITZACIÓ MULTICÀMERA
L'objectiu es crear un producte tan acabat com sigui possible per a recórrer el mínim
possible a la postproducció.
Implica la coordinació de moltes tasques tècniques i accions d'un complex grup
professional.
A cada càmera se li encomana una cobertura especifica.
L’ESCALETA marca amb tot detall l’estructura del programa amb la durada exacta
de cada part.
Es un guio basic d'un programa, una mena d’esquelet" que inclou tota la informació
necessària per als components de l'equip.
REALITZADOR. Es el director/a i responsable final del
programa. Des del control, dirigeix tota la maquinaria (càmeres, àudio, gràfics...), els
tècnics (al control) i personal de plató.
AVANTATGES DE LA REALITZACIO MULTICAMERA
Sense perdre en cap moment l’acció, es poden obtenir preses des de
diferents angles, modificar l'enquadrament i canviar els seus emplaçaments.
Permet realitzar un programa sense talls.
S’articulen els plans amb la taula de mescles. El realitzador dona pas a una o
altra càmera.
Les imatges obtingudes es poden combinar a temps real.
CONTINUITAT
En la realització multicàmera cal cuidar la continuïtat entre preses, escenes i
segments, per a que l'espectador vegi el programa com un discurs continu sense
salts que el confonguin.
Permet percebre dos plans seguits com a consecutius, encara que estiguin gravats
en escenaris diferents.
En un programa emes en diferit, una escena pot estar gravada en el set de l'estudi i
la següent es pot gravar en un altre set un dia diferent. Caldrà evitar les FALTES DE
CONTINUITAT (RACCORD).
Careta: És el conjunt d'imatges i música que ens presenta el nom, el logotip i la imatge del programa que s'emet just a l’inici. La música que s'utilitza a la careta i que és característica del programa en concret és la Sintonia.
Croma Key: És un recurs que permet posar al darrere del presentador o actor les imatges que volem. Per fer-ho, s'utilitza un plafó d'un sol color (verd, per exemple) i es grava el presentador/actor al davant. A les sales de muntatge, es substitueix el color verd per les imatges que interessen. Cal, però, que la persona que surt no porti res del color del croma (verd, en aquest cas). Els homes del temps, per exemple, no tenen els mapes que veus per la tele, es mouen davant d'un plafó de croma, i a la Sala de Control posen els diferents mapes al lloc del croma.
Digital: És un altre sistema per generar imatges. La seva qualitat és molt superior. La base de qualsevol informació digital són els uns i els zeros, el codi binari, amb què els ordinadors manipulen la informació. En el vídeo digital, les imatges no es generen a través de línies, sinó que estan formades per píxels, petits punts que, entre tots, conformen la imatge. Cada píxel té una informació binària pròpia sobre el seu color.
Digitalització: Procés que converteix una entrada analògica en una representació digital. Per exemple, quan escaneges una imatge, estàs digitalitzant-la, estàs convertint-la en un munt d'uns zeros que fan que l'ordinador l'entengui i te la pugui representar en el monitor. Igual passa amb el vídeo.
Coproducciò: Són programes fets entre més d'una cadena o productora.
Docusoap/Docusèrie: És un documental sobre la realitat tractat en forma de ficció. Sembla una sèrie, peró els personatges són reals, no són actors.
ENG: Electronic News Gathering, tot que en català s'ha traduït per Equip Lleuger de Reportatge. És com s'anomena el professional que es desplaça als punts d'origen de la informació i realitza totes les tasques periodístiques, la gravació i el muntatge de les imatges.
Late-show: És un format de programa nocturn i dirigit a un públic adult, normalment conduït per un presentador que té un gran protagonisme dins del programa. Com molta de la terminologia que s'utilitza en el món de la televisió, aquesta paraula també és un anglicisme, i ve de "late", que significa "tard", perquè s'emet tard, a la nit.
Magazín: És un format de programa on es parla una mica de tot, utilitzant un to més aviat distès. Acostuma a tenir un presentador i diversos col·laboradors.
Molinets: És com s'anomena un tipus de peça audiovisual molt breu que serveix com a separador entre els programes i la publicitat.
Ones Hertzianes: És el tipus d'ona electromagnètica a través de la qual es desplacen els senyals televisius i radiofònics. Deuen el seu nom al seu descobridor, l'any 1888, Heinrich Hertz.
PAL/NTSC/SECAM: Són sistemes tècnics de transmissió de la televisió. El PAL és el que utilitzem a la majoria de països europeus (excepte a França, on s’utilitza el SECAM). Utilitza un ample de banda que permet 626 línies, i, en conseqüència, proporciona una gran qualitat d'imatge. El sistema NTSC va ser el primer sistema de televisió en color, i actualment encara és l’utilitza als Estats Units. Fa servir 525 línies per imatge.
Prime Time: Terme anglès que s'utilitza en programació per parlar del conjunt d'emissions de la graella que cobreix l'emissió principal de la nit i que correspon a l'hora de màxima audiència de televisió. És la franja horària de màxima audiència, és a dir, quan més gent mira la televisió. Aquí acostuma a ser entre les 21 h i les 23 h. al nostre país s'entén com a segon horari de prime time les emissions de sobretaula entre les 15:00 i les 16:00.
Producció aliena: Conjunt de programes, sèries o pel·lícules fetes per altres cadenes o productores audiovisuals o cinematogràfiques.
Promoció/promo: Saps molt bé el que és un anunci. Doncs quan a la TV fem anuncis dels nostres programes, o transmissions, en diem promoció o, familiarment, una "promo".
Quota /Share: Terme anglès que es tradueix per Quota. Es defineix com el percentatge de l'audiència que cada emissora o programa aconsegueix pel que fa a les altres emissores o cadenes. Es dóna en punts per cent. És un terme d'anàlisi d'audiències, que es refereix al tant per cent de telespectadors que miren un programa. Quan es diu que un programa té una quota del 30%, per exemple, vol dir que, mentre es feia aquest programa, de cada 100 persones que miraven qualsevol cadena de televisió, 30 eren espectadors d'aquest programa.
Regie: És el centre d'operacions de la realització d'un programa, el lloc on es prenen les decisions que afecten la imatge, el so, les sobreimpressions, etc. Aquí, el realitzador veu i controla totes les imatges de totes les càmeres i tria la més adequada.
Regidor: És el responsable al plató. Rep i transmet les ordres del realitzador, que està a la Regie comunicat amb ell, perquè actors, presentador i públic sàpiguen com i en quin moment han de fer les coses o a quina càmera han de mirar.
Rol/Crèdits: Llistat amb els noms de les persones que han participat en la producció del programa. Acostuma a passar-se al final dels programes.
Sitcom: La paraula ve de l'anglès, i vol dir "comèdia de situació". És una sèrie amb diàlegs humorístics on l'acció transcorre sempre als mateixos escenaris (per exemple, "El príncep de Bel Air" o "Plats Bruts").
Spin off: Programa o sèrie que surt com a conseqüència d'algun personatge d'una sèrie anterior. Per exemple, "La Rosa" va ser un Spin off de "Poble Nou".
Talk-show: Fixa't que també ve de l'anglès, i que "talk" significa "parlar". És, per tant, un programa en què la paraula, l'entrevista, és la principal característica.
Teleprompter: És el nom d'una màquina. És un monitor que es col·loca just a sota de la càmera, i un mirall davant de l’objectiu permet que els conductors vegin els textos que han de llegir sense deixar de mirar a la càmera.
Tv movie/ Telefilm: És una pel·lícula produïda exclusivament per ser emesa per televisió, no per ser projectada en sales de cinema.
Unitat mòbil: La unitat mòbil és un vehicle dotat del sistema bàsic de realització i d’emissió en
televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que
succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una manifestació o una
competició esportiva.
CAP DE PRODUCCIO → Posa en marxa un programa
DIRECTOR/A→ Executa el projecte, decideix sobre els continguts, intèrprets,
presentadors i coordina el disseny i realització del programa
REALITZADOR/A → Pren les decisions tècniques. Responsable final de la
transformació d'un guio en un programa.
GUIONISTA → Elabora un text que serà la base per a la seva transformació
en guio tècnic abans de la seva realització definitiva.
PRODUCTOR/A → A partir del desglossament del guio, busca localitzacions,
negocia el repartiment i els contractes, gestiona materials i serveis i fa el pla
de treball juntament amb el director i realitzador del programa
DIRECTOR/A ARTISTIC/ESCENOGRAF → Crea la posada en escena.
Dirigeix un equip format per:
Encarregats dels espais: DECORADOR, AMBIENTADOR, MAQUETISTA,
FUSTER…
Encarregats dels actors, presentadors, convidats: MAQUILLADOR/A,
PERRUQUER/A, RESPONSABLE DE VESTUARI i CARACTERITZACIO…
Han de vigilar que cap objecte o peca de roba provoqui MOIRE, un efecte
òptic que produeixen determinat teixits estampats, a ratlles o quadres que a
certa distancia de la càmera fan un efecte de distorsió.
REGIDOR/A → Responsable de la disciplina i organització al plató mentre
s'assaja o grava un programa.
OPERADOR/A DE CAMERA → S'encarrega de la presa d'imatges amb la
càmera a l'esquena, sobre pedestals o sobre altres tipus de grues o
tràvelings, segons les instruccions que rep del realitzador.
IL・LUMINADOR/A → Juntament amb els elèctrics dirigeix, controla i
distribueix la llum per tal d'obtenir la màxima qualitat tècnica i expressiva en el
programa. TECNIC/A DE CONTROL D’IMATGE → S'ocupa d'igualar i corregir el color i
les característiques de les imatges que capten les diferents càmeres situades
al plató, imatges que son seleccionades pel MESCLADOR.
TECNIC/A DE PRESA DE SO → Capta el so a vegades mitjançant la
intervenció de les girafes o perxes, al final de les quals es col·loca el
micròfon.
ENGINYER/A DE SO → Regula, ajusta i mescla les diferents fonts de so que
conformen la banda sonora del programa.
ESPECIALISTA EN TELECOMUNICACIO I ELECTRONICA
TECNIC INFORMATIC
TECNIC DE POSTPRODUCCIO
AMBIENTADOR
GRAFISTA
TECNIC INFOGRAFIC
EL SENYAL
TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE (TDT)
TV analògica → ones radioelèctriques
TDT → ones hertzianes
L'ample de banda que necessita es molt menor.
En l'espai que ocupa un canal analògic, s'hi poden allotjar 4 canals digitals.
MILLOR IMATGE I SO
Per la seva naturalesa numèrica, elimina sorolls, interferències i pèrdua de senyal.
Permet oferir continguts en format panoràmic 16/9.
Permet escollir l'idioma dels subtítols, bandes de so en diferents idiomes...
Permet la recepció en moviment.
INTERACTIVITAT
Al aprofitar millor l'ample de banda del senyal, queda espai per al transit de
missatges en sentit contrari: TV a la carta, vídeo sota demanda, teletext avançat,
connexió a Internet, subtitulació...La Televisió Interactiva es aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia
que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres
electròniques o videojocs en línia. Permet a l’espectador convertir-se en participant
actiu, si be que limitat, dels programes que esta veient ja sigui concursant des de
casa, opinant, participant en enquestes, etc.
TELEVISIÓ DIGITAL VIA SATÈL·LIT
TV terrestre → les ones no surten de l’atmosfera
TV SAT → les ones provenen de satèl·lits de comunicacions i cobreixen grans
zones geogràfiques
La transmissió es divideix en 2 trams:
1. ENLLAÇ ASCENDENT: Envia el senyal digital de TV al satèl·lit utilitzant
grans antenes parabòliques.
2. ENLLAÇ DESCENDENT: Retransmet el senyal de TV rebut cap a la seva
zona de cobertura, utilitzant una banda de freqüències diferent a la de l’enllaç
ascendent, per a evitar interferències.
sense necessitat de descarregar els continguts al disc dur de l'ordinador.
Es descarrega certa quantitat d’informació per a permetre'n l'inici, i menters
visionem, la informació se segueix descarregant.
L’AUDIÈNCIA
ESTUDI DE L’AUDIÈNCIA
ANALISI DEL PERFIL DE L’AUDIENCIA
Un mitja audiovisual necessita conèixer la resposta potencial de la seva audiència a
traves d’una mostra.
Els diferents mitjans contracten empreses especialitzades i paguen per a conèixer
les dades que els interesses → audímetres
Variables sociològiques i psicològiques: edat, sexe, nivell socioeconòmic, professió,
hàbits, horaris, aficions, dimensions de la llar, composició de la família, estat civil,
nombre de nens, etc.
AUDIÈNCIA TOTAL (RATING ) ? NOMBRE TOTAL d’espectadors que han
vist un determinat programa televisiu i PERCENTATGE que representen
sobre el total de la població.
QUOTA DE PANTALLA (SHARE) ? PERCENTATGE que representen els
espectadors d’un determinat programa televisiu respecte al nombre total de
persones que en aquell mateix moment miraven la televisió.
HORARI DE MÀXIMA AUDIÈNCIA (PRIME TIME)
FRANJA HORARIA amb major audiència
Acostuma a ser les 8 del vespre i les 12 de la nit, pot variar depenent del país. S'emeten els programes de major èxit, i en conseqüència es la franja horària mes
cara per als anunciants.
FEEDBACK ? El feedback es el procés de compartir observacions, preocupacions i
suggeriments per part de l’audiència amb una cadena de televisió.
Es pot produir en directe, amb la participació de l’espectador al programa (en plató,
telefònicament o amb missatges en pantalla), per correu electrònic o postal, amb el
telèfon d’atenció a l’audiència o en les enquestes de satisfacció.
