Analisi d'imatges

 

Guia d'analisi d'imatges

Esquemes d'anàlisi d'imatges n'hi ha diversos, us ofereixen una pauta que ajuda a observar els diferents aspectes que hem de descriure. Aquest és un dels esquemes que us ha d'orientar en fer l'anàlisi d'una imatge.

Esquema d'anàlisi:

1. Resum de l’estil en el qual es pot emmarcar la fotografia

1.1. Context d’aparició de l’estil fotogràfic

1.2. Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic

1.3. Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb altres estils.

Anàlisi de la fotografia:

2.1. Títol i autor de la fotografia.
2.2. Estil i context històric en el qual es va produir la fotografia

• A quin d’aquests grups correspondria la imatge: documental, simbòlica, estètica, crítica...?. Amb quin dels gèneres fotogràfics es correspon?. Tracta algun tema en especial?

2.3. Mode de producció de la fotografia (foto instantània, foto d’estudi, foto retocada…) Aspectes tècnics

• Quina càmera creus que s’ha utilitzat?. Quin objectiu?. Quina pel·lícula?. Quina velocitat i diafragma?. Quina profunditat de camp s’observa?

Anàlisi denotatiu ____________________________________________

2.4. Tipus de pla de l’enquadrament i angulació de la càmera

• Quin tipus de pla (PG – PM – PP...) creus que correspon a la foto ?. En funció del tipus de pla, quin significat diríeu que té: descriptiu, narratiu o expressiu ?

• Quin punt de vista (picat, frontal, contrapicat, zenital) correspon a la fotografia ?. Quin significat aporta el punt de vista a la imatge ? 

2.5. Ordre de lectura i recorreguts visuals.

• Alguns objectes - elements – tenen un lloc rellevant en relació als altres?. Quin és l’aspecte (objectes, persones, paisatge, llum, ambient, detall...) que s’han volgut ressaltar més?. S’ha potenciat algun/s elements visuals (textura, línia, ritme, diagonals, corbes...)?

2.6. Estructura de la imatge i pes visual.

• La posició dels elements de la foto segueixen/trenquen la regla dels terços?. La distribució dels elements és equilibrada, descompensada, centrada?

2.7. Descripció lumínica i cromàtica

• Com qualificaríeu els colors que s’observen a la fotografia?. Com qualificaríeu la llum de la foto: contrastada, suau, contrallum, clau alta, clau baixa?

2.8. Descripció de les textures

Anàlisi connotatiu ________________________________
2.9. De què podria ser que parli la fotografia, quina sensació us produeix. Justificar. Finalitat de la fotografia

• Què pretén mostrar la imatge? Amb quina intenció creus que s’ha fet?. Si és així, ho fa de manera directa o indirecta (simbòlica)?. Aporta un punt de vista original/diferent/tradicional al tema?. Quina creus que és la posició del fotògraf sobre el tema?

Exemple: ANÀLISI D’UNA FOTOGRAFIA D’ESTIL FOTOPERIODÍSTIC.

Henri Cartier_bresson_Rue mouffetard_1958

1. Resum de l’estil en el qual es pot emmarcar la fotografia
1.1. Context d’aparició de l’estil fotogràfic.
El fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que publicava d’una manera més realista i fidedigna, alhora que reduïa el temps del procés d’impressió d’imatges. Una novetat tècnica, l’aparició de la càmera alemanya Leica, fabricada en un format portàtil, capaç de ser carregada amb un rodet de 36 fotos sobre cel·luloide de cine va ser un instrument essencial en mans de reporters que van popularitzar el fotoperiodisme.
Des d’aleshores el reportatge proveït de la seva càmera ha recorregut el món enregistrant gràficament totes les activitats humanes. El desenvolupament del fotoperiodisme ha estat molt lligat a la fotografia d’esdeveniments socials i guerres i ha evolucionat al llarg del temps en tendències i autors de diferents perfils.
1.2. Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic.
Per citar només alguns dels més grans podríem anomenar a Lewis Hine, Robert Cappa, Henri Cartier-Bresson (aquests dos últims fundadors de l’agència MAGNUM), William Klein, i en el context del nostre país a Agustí Centelles i Fransesc Català-Roca.
1.3. Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb altres estils.
El fotoperiodisme podríem dir que té com a objectiu principal explicar el que passa al món amb fotografies, a partir d’un determinat succés i de l’impacte que aquest causa en la gent. Es pot considerar un gènere de la fotografia i un gènere del periodisme que utilitza les imatges.
Es diferencia d’altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d’un coneixement de l’actualitat política, social i cultural.

2. Anàlisi de la fotografia:
2.1. Títol i autor de la fotografia.
La fotografia està titulada ‘Rue Mouffetard’. L’autor és Henri Cartier-Bresson, 1958.
2.2. Estil i context històric en el qual es va produir la fotografia
La fotografia es pot emmarcar en l’estil del fotoperiodisme, tot i que mostra aspectes propis de l’estil de l’autor, com poden ser la temàtica, l’expressivitat, el tipus d’enquadrament, etc. Podem afirmar que la imatge està vinculada amb una tendència del fotoperiodisme que es coneix com el moviment de la fotografia humanista sorgit després de la Segona Guerra Mundial, aquest corrent acollia fotògrafs dispars i podia incloure també el reportatge social, que reflectia l’àmbit quotidià en la seva realitat, i sovint amb una certa aurèola poètica. És una imatge presa en un carrer d’un barri popular de París a l’època posterior a la 2ª guerra mundial (cal recordar que la ciutat de París va patir molt els efectes de la Guerra).
2.3. Mode de producció de la fotografia ( foto instantània, foto d’estudi, foto retocada,…)
Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge respon al concepte de foto instantània, està captada en temps real, i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de muntatge, ens mostra una situació espontània, és un enregistrament documental d’una acció que estava succeint en un lloc i moment determinats.

Anàlisi denotatiu: _________________________
2.4. Tipus de pla de l’enquadrament i angulació de la càmera
És gairebé un pla de conjunt, tot i que els peus del nen es tallen en el marc inferior, deduïm que tot i que la composició està pensada no és del tot perfecte, podríem dir que l’autor va prioritzar l’expressivitat del moment respecte del perfeccionisme tècnic. L’angulació de càmera és més aviat frontal.
2.5. Ordre de lectura i recorreguts visuals.
La imatge es centra en el rostre feliç del noi que, suposem, torna triomfant a casa seva després d’haver complert amb l’encàrrec de comprar dues ampolles de vi, una felicitat a la qual es suma el fet de veure’s escollit com a objectiu de la càmera del fotògraf. De fet, només la figura del noi està perfectament enfocada en aquesta imatge, i per tant la primera lectura visual es centra només amb ell i la seva particular càrrega. En segon pla, ocupant un espai secundari hi ha una nena desenfocada, que se n’adona perfectament de la intenció del fotògraf i també n’és partícip amb una mirada còmplice. Finalment, igualment desenfocat la resta del fons, persones anònimes i un carrer qualsevol del París de finals dels anys 50.
2.6. Estructura de la imatge i pes visual.
Es tracta d’una composició totalment clàssica que compleix la llei dels terços, l’element principal a destacar, la cara del nen, és situat pel fotògraf just en el centre de la imatge, zona de màxim pes visual. No només és l’únic element enfocat, sinó que també és l’únic que està perfectament il·luminat, per una llum suposem que natural que fa brillar la cara del noi i les ampolles que porta. La imatge està estructurada seguint una lleugera línia diagonal que marca els contorns dels edificis i la gestualitat del nen, i aporta cert dinamisme a l’escena.

2.7. Descripció lumínica i cromàtica
Es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gamma cromàtica expressament per reforçar la idea de naturalisme i situació espontània. La gamma de grisos, permet establir diferents plans de comprensió, destacant la figura del nen per sobre dels elements que l’envolten.
2.8. Descripció de les textures
Podríem destacar bàsicament tres tipus principals de textures. La primera és la de les ampolles que porta el noi i que desprenen una mena de brillantor que les fa co-protagonistes de l’instant. La segona textura seria la de la roba del noi i la de les persones anònimes que l’envolten, una textura que ara ens recorda un temps passat. L’última seria la del fons de la fotografia on es fonen el gris de l'asfalt amb el gris de les parets d’aquest barri popular de París.

Anàlisi connotatiu: ____________________________________
2.9. De què podria ser que parli la fotografia, quina sensació us produeix. Justificar.
L’autor, considerat un dels pares del fotoperiodisme, ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció dels personatges, cercant elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià gràcies a captar un moment efímer i podríem dir màgic de la vida del moment. S’aprecia l’interès i l’estima del fotògraf per les persones anònimes de la ciutat, més en concret pels nens que en aquesta imatge mostren clarament els seus sentiments, que reflecteixen optimisme i orgull en una època difícil com era la posterior a la 2a Guerra Mundial. Podríem dir que el fotògraf té la intenció de crear una imatge poètica i amb certa màgia a partir d’una situació quotidiana i rutinària, i d’altra banda cerca convertir en protagonista a un nen qualsevol del carrer que gràcies a la foto serà conegut (s’entén que la seva imatge i no ell en persona) per multitud de persones.
La imatge ens pot parlar de moments de felicitat en temps i llocs difícils, i de l’orgull i el benestar de sentir-se útils i tenir un treball a fer, ho podem veure sobretot en l’expressió de felicitat del nen que porta les ampolles i així segurament col·labora amb els menesters de la seva família, i en les mirades de complicitat dels infants amb el fotògraf. També podríem entendre la imatge com una mena de metàfora, en què la felicitat i la col·laboració dels nens esdevé símbol d’esperança de reconstrucció d’una societat malmesa per les conseqüències de la guerra.
Exemple d'anàlisi de. http://blocs.xtec.cat/analisidefotografies/

Il·luminació

Il·luminació

Llei de la inversa del quadrat:

La intensitat de la llum que rep una superfície situada davant d'una font lluminosa augmenta o disminueix de forma inversament proporcional al quadrat de la distància que existeix entre la superfície i la font de llum.

Així, per exemple, si estem il·luminant un objecte amb un focus que està situat a una distància d'un metre i el separem fins a dos metres, la il·luminació no disminuirà a la meitat, sinó quatre vegades.

 ESQUEMA BÀSIC  D’IL·LUMINACIÓ

Per il·luminar una escena amb llum artificial podem utilitzar diferents focus i accessoris. Combinant-los obtindrem diferents efectes, però és important tenir en compte que una millor il·luminació no serà necessàriament la més complexa.
Un esquema d'il·luminació complet podria ser un de format per quatre fonts de llum:

1-Llum principal
2-Llum secundària
3-Llum de fons
4-Llum d'efecte

MÈTODES D’IL·LUMINACIÓ

 

 

Llum principal:
És la llum que il·lumina el subjecte.
Aquesta llum n'il·luminarà una part i provocarà ombres en la part contrària.
Segons la intensitat i proximitat de la llum principal, aquestes ombres seran més dures i per tant el contrast de l'escena serà més gran.
Si només treballem amb una llum principal podem suavitzar el contrast per mitjà d'un reflector (pantalla blanca) situada de manera que, per reflexió de la mateixa llum principal, il·lumini la part d'ombra del subjecte.

Si utilitzem un sol focus (llum principal) cal saber que donarà sempre una il·luminació dura (alt contrast d'il·luminació).
Si col·loquem un difusor davant del focus suavitzarem el contrast depenent de la capacitat de difusió d'aquest i de la seva proximitat al focus.
Amb una pantalla reflectora i dirigint el focus cap a ella (no en direcció al subjecte) obtindrem llum "rebotada". Aquest és el tipus d'il·luminació més suau que podem obtenir.

De la posició del focus respecte al subjecte dependrà la forma de l'ombra que es formi, i aquesta és important ja que és la que dóna volum al subjecte, creant-hi diferents efectes.

Principals posicions de la llum principal:

Frontal superior (papallona)
Frontal inferior
Tres quarts
Set octaus
Lateral ampla
Lateral estreta
Hacha (llum lateral prima)
Zenital
Semicontrallum
Contrallum
Silueta

Llum secundària:
És un focus col·locat a més distància que el principal (o de menys potència) i situat de manera que il·lumini aquelles parts d'ombra on ens interessi suavitzar el contrast.

Llum de fons:
És la que il·lumina el fons de l'escena. Pot servir per il·luminar-lo o també per suavitzar les ombres que s'hi projecten (ombres produïdes per la llum secundària o principal).

Llum d'efecte:
Normalment es col·loca alta i darrere del subjecte, de manera que modelant-lo el separi del fons. Cal anar en compte amb què aquesta llum no incideixi sobre l'objectiu de la càmera provocant-hi reflexos i disminuint la nitidesa de la imatge.

Posibles posicions de la llum principal

Il·luminació frontal:
Amb el focus col·locat davant del subjecte i per damunt del punt de vista (càmera).
Proporciona ombres curtes i dures.
Il·luminació de cara:
Amb el focus col·locat el més a prop possible de la càmera.
No dóna ombres i la figura queda plana, sense relleu.
Il·luminació des de baix:
És un tipus d'il·luminació que en retrat produeix un efecte totalment antinatural ja que la llum no arriba normalment en aquesta direcció. Pot utilitzar-se quan es vol aconseguir algun efecte especial.
Il·luminació alta a 45º:
És el tipus d'il·luminació més utilitzada.
El focus pot estar situar a la dreta o a l'esquerra del subjecte.
Si el situem a l'esquerra il·luminarà la part esquerra i per tant la nostra atenció se centrarà més en el subjecte que en les ombres. Si el focus està a la dreta passarà el contrari.
Il·luminació lateral:
Llum lateral al nivell de l'eix òptic. Només il·lumina la meitat de l'objecte, si no és que la part d'ombra (l'altre meitat) estigui il·luminada per un reflector o una llum secundària.
Contrallum:
El focus està col·locat darrera del subjecte. La part frontal d'aquest està en ombra i per tant podem obtenir, segons l'exposició només la silueta o bé una imatge amb detall, però envoltada d'una aurèola blanca molt brillant (efecte típic de contrallum).

Càmera Reflex

 Programes de una càmera reflex:

P: Automàtic programat

En la modalitat P, la càmera ajusta la velocitat d’obturació i l’obertura per obtenir una exposició òptima

S: Automàtic amb prioritat a l’obturació

En la modalitat S, l’usuari selecciona la velocitat d’obturació i la càmera selecciona automàticament l’obertura amb la qual es produirà l’exposició òptima.

A: Automàtic amb prioritat a l’obertura

En la modalitat A, el usuari tria la obertura i la càmera controla la velocitat de obturador per aconseguir una exposició òptima.

M: Manual

En la modalitat M, el usuari controla la velocitat d’obturació i l’obertura. La exposició correcta la tria l’usuari.

P o Programat

El mode P o Programat és pràcticament igual que mode l'automàtic. Però té una diferència molt important, i és que ens deixarà intervenir a nosaltres en els paràmetres de la cambra.

És a dir, igual que en el mode automàtic, la cambra mesurarà la llum, la interpretarà en funció del tipus de mesurament i establirà uns ajustos per a exposar correctament. No obstant això, i aquí arriba la part important, el fotògraf podrà ajustar aquests paràmetres en funció de les seves necessitats. Es pot ajustar tant la velocitat d'obturació com l'obertura del diafragma i la càmera tornarà reajustar la resta de valors del triangle d'exposició. 

Aquest mode sens dubte deixa una mica més de creativitat i és l'ideal per a començar i aprendre. Per què? Molt senzill, perquè veurem que valors d'entrada ens dona la cambra i sobre la base d'ells podrem nosaltres modificar-los segons el que busquem d'una forma molt senzilla. D'aquesta manera, anirem aprenent a veure com pensa la cambra i com interpreta la llum i ens ajudarà a exposar millor. 

No obstant això, no deixa de ser un altre mode automàtic, per la qual cosa no tindrà en compte altres variables molt importants a l'hora de prendre la foto i els resultats que obtinguem poden distanciar-se molt dels desitjats. 

Per això és molt millor deixar aquests modes automàtics de costat i centrar-se en aprendre a manejar els modes que veurem a continuació per a tenir un major control sobre la càmera de fotos i per tant, sobre les imatges que capturem. 

A, *AV o Prioritat a l'obertura

En funció de la marca de la teva cambra en el dial trobessis les lletres *AV, de *Aperture *Value (Cànon i *Pentax) o A, de *Aperture (*Nikon, Sony, *Fujifilm, *Olympus i Panasonic). Aquest mode és el que dona prioritat a l'obertura. 

Què significa això, doncs bé que el teu manejaràs l'obertura del diafragma i en funció al mesurament de llum, la teva càmera s'encarregarà tant de la velocitat d'obturació com de l'ISO. Això et donarà un control ple sobre la profunditat de camp. 

Recorda que amb el diafragma, a més de controlar la llum també controlem tota la zona en la nostra imatge que estarà en focus o cosa que és el mateix, apareixerà enfocada. Amb obertures mes grans tindrem menys profunditat i al revés, amb un diafragma mes tancat en el qual passarà menys llum aconseguirem una profunditat de camp major. 

D'aquesta manera nosaltres només hem de centrar-nos en preocupar-nos de la profunditat de camp que desitgem en la nostra foto i la càmera s'ocuparà de la resta. 

Coneix els modes de tret de la teva cambra

Amb el mode A o *Av controlarem directament la profunditat de camp. Foto: Paul *Johnston/ *Unsplash.

S, TV o Prioritat a l'obturador

Igual que en la prioritat a l'obertura, en funció del fabricant trobarem les lletres TV, de Time *Value, (Cànon i *Pentax) o la lletra S, de *Speed (*Nikon, Sony, *Fujifilm, *Olympus i Panasonic). Aquest mode és el que li dona prioritat a l'obturador. 

Això vol dir que nosaltres triem la velocitat d'obturació i aquesta vegada la càmera s'encarregarà de decidir de manera automàtica tant l'obertura del diafragma com el valor de l'ISO. D'aquesta manera podràs controlar el temps que el teu sensor estigui exposat a la llum.

Recorda't que l'obturador, a més de controlar el pas d'aquesta llum, també és l'encarregat de com es captura el moviment en una imatge. Velocitats molt altes d'obturació congelessin l'instant i velocitats més baixes o lentes captaran el moviment.

En preocupar-nos tan sols de la velocitat d'obturació podrem decidir què volem fer sense preocupar-nos de diafragma i ISO. D'aquesta manera, si per exemple volem capturar el moviment de l'aigua en una platja o el d'una cascada en un riu podem usar aquest mode per a seleccionar una velocitat lenta i que la cambra triï per nosaltres la resta d'ajustos. També s'utilitza molt en fotografia esportiva i d'acció per a garantir que la imatge queda totalment congelada. 

Manual

Sens dubte el rei dels modes és el Manual, que el trobaràs amb la lletra M en el dial de la teva cambra. Tindràs un complet control sobre els ajustos del triangle d'exposició i per tant, t'atorgarà una major creativitat a l'hora de fer fotografies. 

Cal acceptar que és el més complex i que porta la seva pràctica. Però sens dubte és amb el qual obtindràs els millors resultats. Des que vaig aprendre a utilitzar-ho, només uso aquest mode i malgrat que altres fotògrafs professionals prefereixin combinar-lo amb el qual dona prioritat a diafragma o a obturador jo prefereixo que tots els valors quedin sota el meu control. Quan un li agafa la pràctica, llegir la llum i ajustar els valors en funció del que es busqui es fa pràcticament de manera automàtica.

És igual que quan comences a conduir, sembla que és impossible mirar a la carretera mentre estàs pendent dels miralls, de l'accelerador, del fre i de l'embragatge per a damunt haver de canviar de marxes. Penses que mai ho dominaràs. En canvi, després d'anys d'experiència i pràctica tot surt només per art de màgia i conduir s'automatitza per a la teva ment. Perquè exactament el mateix passa en fotografia. Quan t'acostumes a disparar en mode Manual no necessites cap altre mode. 

Aquí ho controles tot tu, el moviment que li vulguis donar a la teva imatge, la profunditat de camp i el soroll. Perquè no oblidem, que quan li deixem a la cambra pensar, els seus mesuraments poden induir-la a error i no sempre aconseguirem els resultats que esperem. Una mica més endavant t'ho explicarem millor. 

Altres modes automàtics

En moltes de les cambres per a principiants o semiprofessionals veuràs que a més d'aquestes lletres apareixen una sèrie d'icones. Són igualment modes automàtics però que milloraran en alguna cosa ja que li direm a la nostra cambra què és el que fotografiarem exactament i ella ajustarà d'una altra forma els valors per a intentar filar més fi. Els veiem breument a continuació. 

Coneix els modes de tret de la teva cambra

Utilitzar alguns modes automàtics ens pot ajudar en determinats casos. Foto: *Jenny Hill/ *Unsplash

Retrat

Sol aparèixer amb la icona d'una cara. Aquest mode entendrà que retratarem a una persona pel que buscarà sempre en la mesura que sigui possible obertures de diafragma més grans per a tractar de desenfocar el fons o primers plans el màxim possible. 

Mode paisatge

Sol representar-se amb la icona d'unes muntanyes. Al contrari que l'anterior, aquest tractarà de tancar alguna cosa més el diafragma per a ampliar la profunditat de camp. Per a això es veurà obligat a disparar amb velocitats més baixes i valors d'ISO més elevats. Això significa que en la teva foto hi haurà més soroll i que en funció de la llum les teves preses podrien aparèixer mogudes o trepidades si no utilitzes un trípode. 

Mode macro

Apareix representat normalment amb una flor. Realment aquest mode no té molt sentit perquè per a aconseguir veritables fotos macro el que necessites és un objectiu macro, no un automatisme en la teva càmera. 

Mode deportiu

Amb aquest mode activat, en el qual sol aparèixer la icona d'una persona corrent, la cambra interpretarà que estàs fotografiant subjectes amb una acció i una velocitat amb la qual haurà de disparar a velocitats d'obturació altes. Per a això obrirà al màxim el diafragma i pujarà l'ISO el necessari si les condicions de llum no són bones. No obstant això, no entendrà si el moviment del subjecte és més o menys ràpid i els valors seran estàndard passi el que passi. Per això en comptes d'aquest mode, és millor que triïs el de prioritat a l'obturació. Obtindràs segur millors resultats. 

Tipus de mesurament

Com dèiem abans, els modes automàtics poden funcionar molt bé o molt malament a l'hora d'exposar. D'això depèn en gran manera el tipus de mesurament de la llum que estiguem utilitzant en prendre la foto. 

Recorda que bàsicament ens trobem amb tres tipus de mesurament: la matricial (mesura la llum de tota l'escena), la ponderada (la meva de la llum de la zona central) o la puntual (mesura la llum en el punt en el qual tu determinis).

En funció d'aquest mesurament que es faci de la llum els diferents modes automàtics o semiautomàtics de la cambra prendran unes decisions o altres per a ajustar velocitat, obertura o ISO. Per això sempre és més recomanable utilitzar el mesurament de llum puntual perquè aquests modes siguin més fiables i dir-li almenys a la cambra on ha de mesurar la llum. Un mode automàtic amb un mesurament matricial està gairebé reclamat al fracàs en multitud d'ocasions. No obstant això, un mesurament de llum més selectiva pot aconseguir que aquest tipus de modes aconsegueixi millors resultats. 

Seleccionar el tipus de mesurament de llum adequat és bàsic perquè funcionin bé els modes automàtics i semiautomàtics. Foto: William *Bayreuther/ *Unsplash.

ISO

Finalment, et preguntaràs que si l'ISO no ho pots controlar de cap manera en els modes automàtics o semiautomàtics. La resposta és si i no. Què significa això. Doncs bé, vol dir que no pots tenir un control directe sobre l'ISO, és a dir no pots modificar-lo directament en els modes que incorporin algun automatisme, no obstant això, si tens una mica de control sobre ell.

Com? En la configuració de la teva cambra podràs seleccionar un rang en el qual l'ISO es pot moure. És a dir, podràs atorgar un valor màxim d'ISO en què mai pot sobrepassar en aquests modes per a evitar una presència d'abundant soroll i un valor mínim que tampoc podrà traspassar. Amb això t'assegures almenys que la cambra es mogui en uns valors d'ISO acceptables quant a soroll es refereix.