dimecres, 20 de març del 2024

Indústria Televisiva

CARACTERÍSTIQUES EXPRESSIVES
EL DISCURS TELEVISIU

FRAGMENTAT
Els programes estan pensats com a unitats, però s'alternen amb espais de publicitat.
En alguns programes s'alternen blocs d'humor, musica, esports, informació,
entrevistes, videoclips, etc.
Les series de ficció introdueixen fractures en el seu propi relat mitjançant intervals
entre capítol i capítol.

CONTINU
El discurs televisiu (successió de fragments) no conclou mai, es el propi espectador
qui determina la durada del missatge.

ESPECTACULAR
La televisió busca l'espectacularitat mitjançant: imatge, musica, il·luminació, color,
ritme...

INCITADOR AL CONSUM
La publicitat es la principal font de d'ingressos de les televisions.
Les empreses anunciants exerceixen una alta influencia en la tipologia dels
programes i els models d'audiència a construir.
Les programacions estan destinades a competir per a crear audiència.

BANALITZADOR DE CONTINGUTS
Discurs apreciable per tothom; missatge que sigui entès per les grans masses de
consumidors. Discursos amb una mínima profunditat i una màxima extensió dels temes.
Els anunciants no inverteixen en publicitat per a programes de baixa expectació.
Prefereixen una programació massiva i totalitzant.

EMOCIONAL
Predomina allò emocional per damunt d’allò racional.

GÈNERES TELEVISIUS

Els generes televisius son els diferents models de programes que trobem en la
programació o graella televisiva.
Tot i que els diferents teòrics fan servir diferents nomenclatures i terminologies per
fer menció a aquests, els mes comuns son:
informatius, infantils, juvenils, esportius, telesèries, concursos, magazines,
entrevistes, debats, tele-realitat, religiosos i retransmissions en directe.

CANALS
GENERALISTES
Ofereixen en la seva graella tot tipus de generes televisius i temàtiques diferents.
Busca captar tot tipus d’audiència, sense distinció de sexe o edat.
ESPECIALITZATS
Nomes emeten en la seva graella un tipus de temàtica concreta, tot i que pot oferir-la
en diferents generes. S’adreça nomes a un tipus de públic concret amb interessos
determinats en funció de la seva edat o sexe.

PROGRAMACIÓ
Conjunt de peces audiovisuals que conformen l’emissió diària i continua d'una
cadena de televisió.
Aquestes peces son individuals, però la programació utilitza elements que donen
continuïtat a l’emissió; cohesionen els diferents programes en un discurs continu:
Avanços de programació
Presentadors que introdueixen programes
Falques publicitàries d'altres programes

CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES
PER MODALITAT D'EMISSIO
1. RETRANSMISSIÓ: Transmissió des d’una emissora del que s’ha transmès a
ella des d’un altre lloc.2. DIRECTE: S’emet al mateix temps que es realitza
3. FALS DIRECTE: S’emet posteriorment a la seva gravació, però simula un
directe
4. DIFERIT: S’emet posteriorment a la seva gravació, però sense muntar
5. GRAVAT: S’emet posteriorment a la seva gravació.

PER PERIODICITAT
Única, Diària, Setmanal, De cap de setmana, Mensual, Anual 

PER CONTINGUTS
Informatius, Esportius, Musicals, Documentals, Dramàtics, Varietats, Religiosos, Publicitat, Sit com, Lata nit show. 

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES:

ESTUDI
Lloc físic on es realitzen els programes de televisió. Compren el PLATO, el
CONTROL DE REALITZACIO i altres dependències auxiliars (camerinos, sala
d’espera del públic, magatzems...).

PLATÓ
Zona de l’estudi on s’enregistren les gravacions o es fan les transmissions en
directe.
Es una àrea tancada on s’instal·len els decorats i on treballen els artistes, actors,
presentadors o convidats.
Dintre del plató es on hi ha les càmeres de televisió.

PLATÓ VIRTUAL
També existeixen platós virtuals o platós croma, espais coberts amb una superfície
de color verd o blau on s’incrusta un decorat generat digitalment.
El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una
imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color
(chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo.


CONTROL DE REALITZACIÓ
Sala de control des d’on es dirigeix i coordina diferents elements de producció
audiovisual.
Es on es troben els monitors i les taules que controlen aspectes tecnològics com ara
el so, la llum, o la barreja d’imatges.
Pot estar ubicada tant a l'estudi com en una unitat mòbil. La unitat mòbil es un vehicle dotat del sistema basic de realització i d’emissió en
televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que
succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una manifestació o una
competició esportiva.

REALITZACIÓ MULTICÀMERA
L'objectiu es crear un producte tan acabat com sigui possible per a recórrer el mínim
possible a la postproducció.
Implica la coordinació de moltes tasques tècniques i accions d'un complex grup
professional.
A cada càmera se li encomana una cobertura especifica.

L’ESCALETA marca amb tot detall l’estructura del programa amb la durada exacta
de cada part.
Es un guio basic d'un programa, una mena d’esquelet" que inclou tota la informació
necessària per als components de l'equip.

REALITZADOR. Es el director/a i responsable final del
programa. Des del control, dirigeix tota la maquinaria (càmeres, àudio, gràfics...), els
tècnics (al control) i personal de plató.

AVANTATGES DE LA REALITZACIO MULTICAMERA
Sense perdre en cap moment l’acció, es poden obtenir preses des de
diferents angles, modificar l'enquadrament i canviar els seus emplaçaments.
Permet realitzar un programa sense talls.
S’articulen els plans amb la taula de mescles. El realitzador dona pas a una o
altra càmera.
Les imatges obtingudes es poden combinar a temps real.
CONTINUITAT
En la realització multicàmera cal cuidar la continuïtat entre preses, escenes i
segments, per a que l'espectador vegi el programa com un discurs continu sense
salts que el confonguin.
Permet percebre dos plans seguits com a consecutius, encara que estiguin gravats
en escenaris diferents.
En un programa emes en diferit, una escena pot estar gravada en el set de l'estudi i
la següent es pot gravar en un altre set un dia diferent. Caldrà evitar les FALTES DE
CONTINUITAT (RACCORD).

Careta:  És el conjunt d'imatges i música que ens presenta el nom, el logotip i la imatge del programa que s'emet just a l’inici. La música que s'utilitza a la careta i que és característica del programa en concret és la Sintonia.


Croma Key:  És un recurs que permet posar al darrere del presentador o actor les imatges que volem. Per fer-ho, s'utilitza un plafó d'un sol color (verd, per exemple) i es grava el presentador/actor al davant. A les sales de muntatge, es substitueix el color verd per les imatges que interessen. Cal, però, que la persona que surt no porti res del color del croma (verd, en aquest cas). Els homes del temps, per exemple, no tenen els mapes que veus per la tele, es mouen davant d'un plafó de croma, i a la Sala de Control posen els diferents mapes al lloc del croma.


Digital:  És un altre sistema per generar imatges. La seva qualitat és molt superior. La base de qualsevol informació digital són els uns i els zeros, el codi binari, amb què els ordinadors manipulen la informació. En el vídeo digital, les imatges no es generen a través de línies, sinó que estan formades per píxels, petits punts que, entre tots, conformen la imatge. Cada píxel té una informació binària pròpia sobre el seu color.


Digitalització: Procés que converteix una entrada analògica en una representació digital. Per exemple, quan escaneges una imatge, estàs digitalitzant-la, estàs convertint-la en un munt d'uns zeros que fan que l'ordinador l'entengui i te la pugui representar en el monitor. Igual passa amb el vídeo.


Coproducciò:  Són programes fets entre més d'una cadena o productora.


Docusoap/Docusèrie:  És un documental sobre la realitat tractat en forma de ficció. Sembla una sèrie, peró els personatges són reals, no són actors.


ENG: Electronic News Gathering, tot que en català s'ha traduït per Equip Lleuger de Reportatge. És com s'anomena el professional que es desplaça als punts d'origen de la informació i realitza totes les tasques periodístiques, la gravació i el muntatge de les imatges.


Late-show:  És un format de programa nocturn i dirigit a un públic adult, normalment conduït per un presentador que té un gran protagonisme dins del programa. Com molta de la terminologia que s'utilitza en el món de la televisió, aquesta paraula també és un anglicisme, i ve de "late", que significa "tard", perquè s'emet tard, a la nit.


Magazín: És un format de programa on es parla una mica de tot, utilitzant un to més aviat distès. Acostuma a tenir un presentador i diversos col·laboradors.


Molinets: És com s'anomena un tipus de peça audiovisual molt breu que serveix com a separador entre els programes i la publicitat.


Ones Hertzianes:  És el tipus d'ona electromagnètica a través de la qual es desplacen els senyals televisius i radiofònics. Deuen el seu nom al seu descobridor, l'any 1888, Heinrich Hertz.


PAL/NTSC/SECAM: Són sistemes tècnics de transmissió de la televisió. El PAL és el que utilitzem a la majoria de països europeus (excepte a França, on s’utilitza el SECAM). Utilitza un ample de banda que permet 626 línies, i, en conseqüència, proporciona una gran qualitat d'imatge. El sistema NTSC va ser el primer sistema de televisió en color, i actualment encara és l’utilitza  als Estats Units. Fa servir 525 línies per imatge.


Prime Time: Terme anglès que s'utilitza en programació per parlar del conjunt d'emissions de la graella que cobreix l'emissió principal de la nit i que correspon a l'hora de màxima audiència de televisió. És la franja horària de màxima audiència, és a dir, quan més gent mira la televisió. Aquí acostuma a ser entre les 21 h i les 23 h. al nostre país s'entén com a segon horari de prime time les emissions de sobretaula entre les 15:00 i les 16:00.


Producció aliena:  Conjunt de programes, sèries o pel·lícules fetes per altres cadenes o productores audiovisuals o cinematogràfiques.


Promoció/promo:  Saps molt bé el que és un anunci.  Doncs quan a la TV fem anuncis dels nostres programes, o transmissions, en diem promoció o, familiarment, una "promo".


Quota /Share: Terme anglès que es tradueix per Quota. Es defineix com el percentatge de l'audiència que cada emissora o programa aconsegueix pel que fa a les altres emissores o cadenes. Es dóna en punts per cent.  És un terme d'anàlisi d'audiències, que es refereix al tant per cent de telespectadors que miren un programa. Quan es diu que un programa té una quota del 30%, per exemple, vol dir que, mentre es feia aquest programa, de cada 100 persones que miraven qualsevol cadena de televisió, 30 eren espectadors d'aquest programa.


Regie:  És el centre d'operacions de la realització d'un programa, el lloc on es prenen les decisions que afecten la imatge, el so, les sobreimpressions, etc. Aquí, el realitzador veu i controla totes les imatges de totes les càmeres i tria la més adequada.


Regidor:  És el responsable al plató. Rep i transmet les ordres del realitzador, que està a la Regie comunicat amb ell, perquè actors, presentador i públic sàpiguen com i en quin moment han de fer les coses o a quina càmera han de mirar.


Rol/Crèdits:  Llistat amb els noms de les persones que han participat en la producció del programa. Acostuma a passar-se al final dels programes.


Sitcom: La paraula ve de l'anglès, i vol dir "comèdia de situació". És una sèrie amb diàlegs humorístics on l'acció transcorre sempre als mateixos escenaris (per exemple, "El príncep de Bel Air" o "Plats Bruts").


Spin off: Programa o sèrie que surt com a conseqüència d'algun personatge d'una sèrie anterior. Per exemple, "La Rosa" va ser un Spin off de "Poble Nou".


Talk-show: Fixa't que també ve de l'anglès, i que "talk" significa "parlar". És, per tant, un programa en què la paraula, l'entrevista, és la principal característica.


Teleprompter: És el nom d'una màquina. És un monitor que es col·loca just a sota de la càmera, i un mirall davant de l’objectiu permet que els conductors vegin els textos que han de llegir sense deixar de mirar a la càmera. 


Tv movie/ Telefilm: És una pel·lícula produïda exclusivament per ser emesa per televisió, no per ser projectada en sales de cinema.

Unitat mòbil: La unitat mòbil és un vehicle dotat del sistema bàsic de realització i d’emissió en
televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que
succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una manifestació o una
competició esportiva.


ELS PROFESSIONALS
CAP DE PRODUCCIO → Posa en marxa un programa
DIRECTOR/A→ Executa el projecte, decideix sobre els continguts, intèrprets,
presentadors i coordina el disseny i realització del programa
REALITZADOR/A → Pren les decisions tècniques. Responsable final de la
transformació d'un guio en un programa.
GUIONISTA → Elabora un text que serà la base per a la seva transformació
en guio tècnic abans de la seva realització definitiva.
PRODUCTOR/A → A partir del desglossament del guio, busca localitzacions,
negocia el repartiment i els contractes, gestiona materials i serveis i fa el pla
de treball juntament amb el director i realitzador del programa
DIRECTOR/A ARTISTIC/ESCENOGRAF → Crea la posada en escena.
Dirigeix un equip format per:
Encarregats dels espais: DECORADOR, AMBIENTADOR, MAQUETISTA,
FUSTER…
Encarregats dels actors, presentadors, convidats: MAQUILLADOR/A,
PERRUQUER/A, RESPONSABLE DE VESTUARI i CARACTERITZACIO…
Han de vigilar que cap objecte o peca de roba provoqui MOIRE, un efecte
òptic que produeixen determinat teixits estampats, a ratlles o quadres que a
certa distancia de la càmera fan un efecte de distorsió.
REGIDOR/A → Responsable de la disciplina i organització al plató mentre
s'assaja o grava un programa.
OPERADOR/A DE CAMERA → S'encarrega de la presa d'imatges amb la
càmera a l'esquena, sobre pedestals o sobre altres tipus de grues o
tràvelings, segons les instruccions que rep del realitzador.
IL・LUMINADOR/A → Juntament amb els elèctrics dirigeix, controla i
distribueix la llum per tal d'obtenir la màxima qualitat tècnica i expressiva en el
programa. TECNIC/A DE CONTROL D’IMATGE → S'ocupa d'igualar i corregir el color i
les característiques de les imatges que capten les diferents càmeres situades
al plató, imatges que son seleccionades pel MESCLADOR.
TECNIC/A DE PRESA DE SO → Capta el so a vegades mitjançant la
intervenció de les girafes o perxes, al final de les quals es col·loca el
micròfon.
ENGINYER/A DE SO → Regula, ajusta i mescla les diferents fonts de so que
conformen la banda sonora del programa.
ESPECIALISTA EN TELECOMUNICACIO I ELECTRONICA
TECNIC INFORMATIC
TECNIC DE POSTPRODUCCIO
AMBIENTADOR
GRAFISTA
TECNIC INFOGRAFIC

EL SENYAL
TELEVISIÓ DIGITAL TERRESTRE (TDT)
TV analògica → ones radioelèctriques
TDT → ones hertzianes

L'ample de banda que necessita es molt menor.
En l'espai que ocupa un canal analògic, s'hi poden allotjar 4 canals digitals.
MILLOR IMATGE I SO
Per la seva naturalesa numèrica, elimina sorolls, interferències i pèrdua de senyal.
Permet oferir continguts en format panoràmic 16/9.
Permet escollir l'idioma dels subtítols, bandes de so en diferents idiomes...
Permet la recepció en moviment.
INTERACTIVITAT
Al aprofitar millor l'ample de banda del senyal, queda espai per al transit de
missatges en sentit contrari: TV a la carta, vídeo sota demanda, teletext avançat,
connexió a Internet, subtitulació...La Televisió Interactiva es aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia
que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres
electròniques o videojocs en línia. Permet a l’espectador convertir-se en participant
actiu, si be que limitat, dels programes que esta veient ja sigui concursant des de
casa, opinant, participant en enquestes, etc.

TELEVISIÓ DIGITAL VIA SATÈL·LIT
TV terrestre → les ones no surten de l’atmosfera
TV SAT → les ones provenen de satèl·lits de comunicacions i cobreixen grans
zones geogràfiques
La transmissió es divideix en 2 trams:
1. ENLLAÇ ASCENDENT: Envia el senyal digital de TV al satèl·lit utilitzant
grans antenes parabòliques.
2. ENLLAÇ DESCENDENT: Retransmet el senyal de TV rebut cap a la seva
zona de cobertura, utilitzant una banda de freqüències diferent a la de l’enllaç
ascendent, per a evitar interferències.

STREAMING  Permet transmetre informació multimèdia a traves d'internet,
sense necessitat de descarregar els continguts al disc dur de l'ordinador.
Es descarrega certa quantitat d’informació per a permetre'n l'inici, i menters
visionem, la informació se segueix descarregant.

EMISSORES BITCASTERS  nomes emeten a traves d'internet.

L’AUDIÈNCIA

ESTUDI DE L’AUDIÈNCIA
ANALISI DEL PERFIL DE L’AUDIENCIA
Un mitja audiovisual necessita conèixer la resposta potencial de la seva audiència a
traves d’una mostra.
Els diferents mitjans contracten empreses especialitzades i paguen per a conèixer
les dades que els interesses → audímetres
Variables sociològiques i psicològiques: edat, sexe, nivell socioeconòmic, professió,
hàbits, horaris, aficions, dimensions de la llar, composició de la família, estat civil,
nombre de nens, etc.

AUDIÈNCIA TOTAL (RATING ) ? NOMBRE TOTAL d’espectadors que han
vist un determinat programa televisiu i PERCENTATGE que representen
sobre el total de la població.

QUOTA DE PANTALLA (SHARE) ? PERCENTATGE que representen els
espectadors d’un determinat programa televisiu respecte al nombre total de
persones que en aquell mateix moment miraven la televisió.

HORARI DE MÀXIMA AUDIÈNCIA (PRIME TIME)
FRANJA HORARIA amb major audiència
Acostuma a ser les 8 del vespre i les 12 de la nit, pot variar depenent del país. S'emeten els programes de major èxit, i en conseqüència es la franja horària mes
cara per als anunciants.

FEEDBACK ? El feedback es el procés de compartir observacions, preocupacions i
suggeriments per part de l’audiència amb una cadena de televisió.
Es pot produir en directe, amb la participació de l’espectador al programa (en plató,
telefònicament o amb missatges en pantalla), per correu electrònic o postal, amb el

telèfon d’atenció a l’audiència o en les enquestes de satisfacció. 


dimecres, 6 de març del 2024

Entrevista

 

Treball 1 (Entrevista)

 Índex:


    1. Portada.(títol de l'entrevista més una imatge)
    2. Índex del treball
    3. Introducció (explicació del tema).
    4. Preguntes de l'entrevista ( 20 preguntes)
    5. Guió Tècnic (temps, imatge, so)
    6. Making of (fotografies de la preparació de la gravació)
    7. Explicació tècnica (material de gravació, d'il·luminació, i d'edició que s'ha fet servir)
    8. Explicació dels tipus de muntatge (continu, flashback, paral·lel, altern, ideològic...)
    9. Explicació dels recursos audiovisuals (efectes sonors, música, veu en off...)
    10. Explicació de les imatges recurs (gràfics, dibuixos, fotografies, vídeos)
    11. Enllaç al vídeo de l'entrevista.(YouTube en ocult)
    12. Conclusions (que ha sigut més important de l'entrevista i que us ha sorprès principalment)
    13. Bibliografia. (webs, programes)

El format del treball és Power Point passat a PFD. 

Reportatge

 

Reportatge

 Índex

  1. Portada.(títol del documental més una imatge)
  2. Índex del treball
  3. Introducció (explicació del tema).
  4. Apartats del reportatge ( Enquestes , estadístiques, opinions al carrer, ...).
  5. Guió Tècnic (temps, imatge, so)
  6. Making off (fotografies de la preparació de la gravació)
  7. Explicació tècnica (material de gravació, d'il·luminació, i d'edició que s'ha fet servir)
  8. Explicació dels tipus de muntatge (continu, flashback, paral·lel, altern, ideològic...)
  9. Explicació dels recursos audiovisuals (efectes sonors, música, veu en off...)
  10. Explicació de les imatges recurs (gràfics, dibuixos, fotografies, vídeos)
  11. Enllaç al vídeo del reportatge ( Youtube en ocult )
  12. Conclusions (que ha sigut més significatiu del reportatge)
  13. Bibliografia. (webs, programes)

dijous, 25 de gener del 2024

Fotografia Digital

 

Formats per emmagatzemar la imatge:


 

Bitmap (.bmp) Format estàndar de Windows.


Tiff (.tiff) Format per treballar gràfics que han de ser impresos. Compressions reversibles (CMYK i color de 32 bits).


Targa (.tag) Format utilizat per imatges d’animació.


Photoshop (.psd) Permet capes i transparències.


Gif (.gif) Té un bon nivell de compressió. Adequat per a webs (colors plans).


Jpeg (.jpg) Format de compressió per imatges de qualitat fotogràfica també és freqüent a internet.

Resolució de les fotografies

 
300ppp és suficient perquè les còpies finals siguin nítides si es tracta d’una impressió offset.
Per saber quina és la mida màxima a la que podem ampliar una fotografia, hem de dividir la superfície de la còpia per la resolució òptima.
Exemple: un original de 4096 x 4096 ppp es podria ampliar a una mida de 34 x 34 cm amb una resolució de 300ppp.
 



4096
----------------=

 

 

13.65 polsades o 34 cm

 300


Qualitat aplicada als diferents formats audiovisuals: 

 
 

Pantalles d’ordinador 72 dpi o ppp

Diaris i revistes 90 dpi i 300 per offset

Impressores 300 dpi a 600 dpi

Cine en vídeo digital 800 a 1500 dpi o més

dilluns, 15 de gener del 2024

Anunci Revista

 Anunci Revista:

Format de l'anunci: Cara sensera d'una revista, DIN A4 vertical.

Exemple:  https://passioxcau.blogspot.com/search/label/Anunci%20revista

Tema: anunciar un producte, servei o recomanació social.

    1. Índex
    2. Explicació dels recursos de la sintaxi de la publicitat que es fan servir en el anunci proposat.
    3. Perfil de la empresa triada, característiques com antiguitat, prestigi, país d'origen..
    4. Perfil del comprador o client.
    5. Documentació d'anuncis relacionats amb la marca i d'anunci de la competència.
    6. Documentació d'anuncis relacionats amb el recurs publicitari que fareu servir.
    7. Explicació de la tipografia triada.
    8. Dibuixos d' ideació
    9. Fotos inicials per fer l'anunci (totes les imatges que apareguin en l'anuncia aun d'està fetes per vosaltres).
    10. Connotacions de l'anunci
    11. Captures de pantalla que expliquin els diferents moments de la manipulació amb photoshop de l'anunci.
    12. Foto de l'anunci definitiu amb el lema i la marca. (format jpg)
    13. Enllaç a un àlbum, que tingui en nom del treball, del Flickr amb totes les imatges inicials.

    Power Point (en format PDF). El document ha de ser de menys 8Mb.

    S'ha d'enviar al moodle de l'assignatura abans del dia indicat.

dimecres, 27 de desembre del 2023

Analisi d'imatges

 

Guia d'analisi d'imatges

Esquemes d'anàlisi d'imatges n'hi ha diversos, us ofereixen una pauta que ajuda a observar els diferents aspectes que hem de descriure. Aquest és un dels esquemes que us ha d'orientar en fer l'anàlisi d'una imatge.


Esquema d'anàlisi:

1. Resum de l’estil en el qual es pot emmarcar la fotografia

1.1. Context d’aparició de l’estil fotogràfic

1.2. Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic

1.3. Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb altres estils.


Anàlisi de la fotografia:
2.1. Títol i autor de la fotografia.
2.2. Estil i context històric en el qual es va produir la fotografia

  • A quin d’aquests grups correspondria la imatge: documental, simbòlica, estètica, crítica...?. Amb quin dels gèneres fotogràfics es correspon?. Tracta algun tema en especial?

2.3. Mode de producció de la fotografia (foto instantània, foto d’estudi, foto retocada…) Aspectes tècnics

  • Quina càmera creus que s’ha utilitzat?. Quin objectiu?. Quina pel·lícula?. Quina velocitat i diafragma?. Quina profunditat de camp s’observa?


Anàlisi denotatiu ____________________________________________

2.4. Tipus de pla de lenquadrament i angulació de la càmera

  • Quin tipus de pla (PG – PM – PP...) creus que correspon a la foto ?. En funció del tipus de pla, quin significat diríeu que té: descriptiu, narratiu o expressiu ?

  • Quin punt de vista (picat, frontal, contrapicat, zenital) correspon a la fotografia ?. Quin significat aporta el punt de vista a la imatge ? 

2.5. Ordre de lectura i recorreguts visuals.

  • Alguns objectes - elements – tenen un lloc rellevant en relació als altres?. Quin és l’aspecte (objectes, persones, paisatge, llum, ambient, detall...) que s’han volgut ressaltar més?. S’ha potenciat algun/s elements visuals (textura, línia, ritme, diagonals, corbes...)?

2.6. Estructura de la imatge i pes visual.

  • La posició dels elements de la foto segueixen/trenquen la regla dels terços?. La distribució dels elements és equilibrada, descompensada, centrada?

2.7. Descripció lumínica i cromàtica

  • Com qualificaríeu els colors que s’observen a la fotografia?. Com qualificaríeu la llum de la foto: contrastada, suau, contrallum, clau alta, clau baixa?

2.8. Descripció de les textures

Anàlisi connotatiu ________________________________
2.9. De què podria ser que parli la fotografia, quina sensació us produeix. Justificar. Finalitat de la fotografia

  • Què pretén mostrar la imatge? Amb quina intenció creus que s’ha fet?. Si és així, ho fa de manera directa o indirecta (simbòlica)?. Aporta un punt de vista original/diferent/tradicional al tema?. Quina creus que és la posició del fotògraf sobre el tema?


Exemple: ANÀLISI D’UNA FOTOGRAFIA D’ESTIL FOTOPERIODÍSTIC.

Henri Cartier_bresson_Rue mouffetard_1958

Henri Cartier_bresson_Rue mouffetard_1958

1. Resum de l’estil en el qual es pot emmarcar la fotografia
1.1. Context d’aparició de l’estil fotogràfic.
El fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que publicava d’una manera més realista i fidedigna, alhora que reduïa el temps del procés d’impressió d’imatges. Una novetat tècnica, l’aparició de la càmera alemanya Leica, fabricada en un format portàtil, capaç de ser carregada amb un rodet de 36 fotos sobre cel·luloide de cine va ser un instrument essencial en mans de reporters que van popularitzar el fotoperiodisme.
Des d’aleshores el reportatge proveït de la seva càmera ha recorregut el món enregistrant gràficament totes les activitats humanes. El desenvolupament del fotoperiodisme ha estat molt lligat a la fotografia d’esdeveniments socials i guerres i ha evolucionat al llarg del temps en tendències i autors de diferents perfils.
1.2. Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic.
Per citar només alguns dels més grans podríem anomenar a Lewis Hine, Robert CappaHenri Cartier-Bresson (aquests dos últims fundadors de l’agència MAGNUM), William Klein, i en el context del nostre país a Agustí Centelles i Fransesc Català-Roca.
1.3. Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb altres estils.
El fotoperiodisme podríem dir que té com a objectiu principal explicar el que passa al món amb fotografies, a partir d’un determinat succés i de l’impacte que aquest causa en la gent. Es pot considerar un gènere de la fotografia i un gènere del periodisme que utilitza les imatges.
Es diferencia d’altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d’un coneixement de l’actualitat política, social i cultural.

2. Anàlisi de la fotografia:
2.1. Títol i autor de la fotografia.
La fotografia està titulada ‘Rue Mouffetard’. L’autor és Henri Cartier-Bresson, 1958.
2.2. Estil i context històric en el qual es va produir la fotografia
La fotografia es pot emmarcar en l’estil del fotoperiodisme, tot i que mostra aspectes propis de l’estil de l’autor, com poden ser la temàtica, l’expressivitat, el tipus d’enquadrament, etc. Podem afirmar que la imatge està vinculada amb una tendència del fotoperiodisme que es coneix com el moviment de la fotografia humanista sorgit després de la Segona Guerra Mundial, aquest corrent acollia fotògrafs dispars i podia incloure també el reportatge social, que reflectia l’àmbit quotidià en la seva realitat, i sovint amb una certa aurèola poètica. És una imatge presa en un carrer d’un barri popular de París a l’època posterior a la  guerra mundial (cal recordar que la ciutat de París va patir molt els efectes de la Guerra).
2.3. Mode de producció de la fotografia foto instantània, foto d’estudi, foto retocada,…)
Es tracta d’una fotografia analògica. La imatge respon al concepte de foto instantània, està captada en temps real, i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de muntatge, ens mostra una situació espontània, és un enregistrament documental d’una acció que estava succeint en un lloc i moment determinats.

Anàlisi denotatiu: _________________________
2.4. Tipus de pla de lenquadrament i angulació de la càmera
És gairebé un pla de conjunt, tot i que els peus del nen es tallen en el marc inferior, deduïm que tot i que la composició està pensada no és del tot perfecte, podríem dir que l’autor va prioritzar l’expressivitat del moment respecte del perfeccionisme tècnic. L’angulació de càmera és més aviat frontal.
2.5. Ordre de lectura i recorreguts visuals.
La imatge es centra en el rostre feliç del noi que, suposem, torna triomfant a casa seva després d’haver complert amb l’encàrrec de comprar dues ampolles de vi, una felicitat a la qual es suma el fet de veure’s escollit com a objectiu de la càmera del fotògraf. De fet, només la figura del noi està perfectament enfocada en aquesta imatge, i per tant la primera lectura visual es centra només amb ell i la seva particular càrrega. En segon pla, ocupant un espai secundari hi ha una nena desenfocada, que se n’adona perfectament de la intenció del fotògraf i també n’és partícip amb una mirada còmplice. Finalment, igualment desenfocat la resta del fons, persones anònimes i un carrer qualsevol del París de finals dels anys 50.
2.6. Estructura de la imatge i pes visual.
Es tracta d’una composició totalment clàssica que compleix la llei dels terços, l’element principal a destacar, la cara del nen, és situat pel fotògraf just en el centre de la imatge, zona de màxim pes visual. No només és l’únic element enfocat, sinó que també és l’únic que està perfectament il·luminat, per una llum suposem que natural que fa brillar la cara del noi i les ampolles que porta. La imatge està estructurada seguint una lleugera línia diagonal que marca els contorns dels edificis i la gestualitat del nen, i aporta cert dinamisme a l’escena.

Esquema COMPO Rue Mouffetard

2.7. Descripció lumínica i cromàtica
Es tracta d’una fotografia en blanc i negre que fa servir aquesta gamma cromàtica expressament per reforçar la idea de naturalisme i situació espontània. La gamma de grisos, permet establir diferents plans de comprensió, destacant la figura del nen per sobre dels elements que l’envolten.
2.8. Descripció de les textures
Podríem destacar bàsicament tres tipus principals de textures. La primera és la de les ampolles que porta el noi i que desprenen una mena de brillantor que les fa co-protagonistes de l’instant. La segona textura seria la de la roba del noi i la de les persones anònimes que l’envolten, una textura que ara ens recorda un temps passat. L’última seria la del fons de la fotografia on es fonen el gris de l'asfalt amb el gris de les parets d’aquest barri popular de París.

Anàlisi connotatiu: ____________________________________
2.9. De què podria ser que parli la fotografia, quina sensació us produeix. Justificar.
L’autor, considerat un dels pares del fotoperiodisme, ha tingut cura de l’enquadrament i de l’expressivitat de l’acció dels personatges, cercant elaborar una imatge inusual d’un fet quotidià gràcies a captar un moment efímer i podríem dir màgic de la vida del moment. S’aprecia l’interès i l’estima del fotògraf per les persones anònimes de la ciutat, més en concret pels nens que en aquesta imatge mostren clarament els seus sentiments, que reflecteixen optimisme i orgull en una època difícil com era la posterior a la 2a Guerra Mundial. Podríem dir que el fotògraf té la intenció de crear una imatge poètica i amb certa màgia a partir d’una situació quotidiana i rutinària, i d’altra banda cerca convertir en protagonista a un nen qualsevol del carrer que gràcies a la foto serà conegut (s’entén que la seva imatge i no ell en persona) per multitud de persones.
La imatge ens pot parlar de moments de felicitat en temps i llocs difícils, i de l’orgull i el benestar de sentir-se útils i tenir un treball a fer, ho podem veure sobretot en l’expressió de felicitat del nen que porta les ampolles i així segurament col·labora amb els menesters de la seva família, i en les mirades de complicitat dels infants amb el fotògraf. També podríem entendre la imatge com una mena de metàfora, en què la felicitat i la col·laboració dels nens esdevé símbol d’esperança de reconstrucció d’una societat malmesa per les conseqüències de la guerra.
Exemple d'anàlisi de. http://blocs.xtec.cat/analisidefotografies/

Indústria Televisiva

CARACTERÍSTIQUES EXPRESSIVES EL DISCURS TELEVISIU FRAGMENTAT Els programes estan pensats com a unitats, però s'alternen amb espais de pu...