Ressenya cinematogràfica

Crítica cinematogràfica

 Una ressenya és un escrit breu amb el qual descrivim i valorem el contingut d’un llibre, d’una pel·lícula, d’una obra de teatre, d’un concert, d’una exposició o de qualsevol altra manifestació cultural. La ressenya combina informació objectiva i anàlisi crítica.

La ressenya que heu de fer de Blade Runner ha de contenir  un resum de la pel·lícula i una opinió crítica. En el resum heu de concretar el tema (amb una o dues línies), destacar les idees més importants i explicar què creieu que pretén aconseguir l’autor amb la pel·lícula.

En la valoració (positiva o negativa) heu d’analitzar si els diferents aspectes de  la pel·lícula (ambientació, tractament dels personatges, el ritme narratiu…) ajuden a concretar correctament el tema. També podeu tenir en compte aspectes com ara les línies d’investigació que obre, si tracta un tema d’actualitat, si hi ha alguna altra pel·lícula que parli el mateix tema…

Pel que fa a la redacció, heu d’evitar l’ús de la primera persona en la part expositiva. 

Exemple de ressenya

Revolució, quina revolució?

Cal trobar una petita joia cinematogràfica com la que ens ocupa per prendre consciència que, al cinema, les bones idees gairebé sempre estan més associades a la senzillesa que a la extravagància. No obstant això, la transició que ha de recórrer aquesta idea per apropar-se a la genialitat només pot sorgir en el territori del “com”, és a dir, dels recursos que el director utilitza per a expressar-se. En aquest còctel audiovisual que combina intel·ligència amb subtilesa i altes dosis de sarcasme, el director romanès Corneliu Porumboiu ens ofereix una classe magistral de cine i maneig del llenguatge fílmic.

Comprometre’s amb una idea no ha d’estar necessàriament lligat amb prendre’s les coses seriosament, ni molt menys a la dramàtica. D’aquest concepte parteix el director per embolcallar-se amb el recurs de la ironia i el to decididament burlesc que adopta la pel·lícula. L’eix del relat és l’absurd, a partir d’aquest Porumboiu construeix la versemblança del seu film, i un cop que aconsegueix que entrem a formar part de l’univers que se’ns presenta, la cinta va guanyant en fluïdesa i, al mateix temps, produeix una infinitat d’elements de complicitat amb l’espectador. L’argument de l’obra és el següent: Romania visqué una revolució que va implicar la caiguda del dictador Nicolae Ceau?escu setze anys abans del moment en el qual es desenvolupa l’acció del llargmetratge. En aquest context temàtic, que clarament determina un compromís polític, Porumboiu fixa la seva mirada en un petit poble a l’est de la capital romanesa, lluny de Bucarest, on realment van tenir lloc tots aquells esdeveniments.

L’organització del relat està dividida en dues etapes. La primera serveix com a introducció a la segona que és, sens dubte, el punt en el qual el film assoleix el seu clímax. En aquesta primera part, el realitzador presenta els tres personatges centrals, tots d’alguna manera units per una essència delirant. Un és el propietari d’un canal de televisió del poble, conductor d’un programa que es proposa definir si a la plaça central va haver-hi vertaders revolucionaris o només concurrents ocasionals que es van reunir per celebrar la revolució com a un fet ja consumat. Els altres dos, són els entrevistats, autoproclamats herois però probables grans mentiders de la revolució.

Visualment austera, amb textures crues i imperfectes, la pel·lícula coincideix amb els criteris característics del cinema de l’Europa de l’est: menys acurat, més precari, però passional com pocs. Filmat amb càmera fixa trontolladissa i maldestra –que és la de l’operador de càmera amateur del programa televisiu–, l’espectador de la pel·lícula es fusiona amb el del programa de televisió. Ambdós son testimonis dels successos: de l’entrevista que el conductor realitza als dos presumptes herois, de les trucades dels televidents, de gestos, expressions, sortides i baralles que improvisadament apareixen en escena. Tot plegat girant al voltant d’un minut decisiu, que constituirà la diferència entre esdevenir un possible heroi revolucionari i un menyspreable farsant, en cas de que els entrevistats es trobessin, o no, a la plaça del poble abans de les 12:08, moment en què es desencadenava la revolució a Bucarest.

El tram final del film és brillant i solemne alhora. El gran talent del realitzador és també la seva capacitat per fer que ens oblidem del cinema i que quedem hipnotitzats pels successos d’un programa de televisió. Amb aquest gest inclusiu –el d’utilitzar el recurs de la senzillesa per explicar una situació complexa–, es podria reconèixer el punt de vista que Porumboiu intenta comunicar. I també el de la seva genialitat.

“12:08 Al este de Bucarest”, ha obtingut premis internacionals i elogis en diferents festivals mundials des de la seva presentació a Cannes 2006, on va obtenir la Camera d’Or i el Label Europa Cinemas