Els límits de la publicitat

 

ELS LÍMITS DE LA PUBLICITAT

DISSONANCIA COGNITIVA
La publicitat pretén a aconseguir la DISSONANCIA en el consumidor.
Es crea dissonància quan s`afirma, per exemple, que la tecnologia que tenim no és la que hauríem de tenir.

La disonància crea un malestar que ens mou vers la consonància, és a dir, a comprar.
La Dissonància cognitiva es refereix a aquest estat intern de malestar i tensió que sentim els humans quan no sembla existir coherència entre diverses de les nostres idees, o entre allò que pensem i allò que fem. El cas més prototípic és el dels fumadors que, tot i saber que fumar té efectes perjudicials, tracten de mitigar aquesta incoherència mitjançant una sèrie d'estratègies com pensar que a ells no els passarà res, que fumar algun que altre cigar no té importància o que avia ho deixaran
Com veiem, el que realment existeix és un estat interior de disharmonia, el qual de mantenir-se resultaria insuportable.

Per posar un altre exemple, podíem prendre el cas d'aquelles persones que passen setmanes tractant de decidir quin cotxe comprar-se. Un cop feta l'elecció, és possible que es donin compte d'haver passat algun detall per alt i que el seu nou cotxe presenta algun inconvenient pel que fa al que no van triar.
No obstant això, atès que sembla que resulta inassolible psicològicament acceptar el nostre error, ràpidament vam col·locar algun pegat per solucionar el problema: "no tindrà sostre solar, però gasta menys", "l'altre segur que també donaria errors" o "el que he triat és una millor aposta a llarg termini ". El receptor pot defensar-se i la seva capacitat d'elecció no queda anul·lada. En la seducció prenen primacia els sentiments i les emocions.
La publicitat és un llenguatge seductor que pretén atreure d'una manera emmascarada.
El receptor, com la persona seduïda, no pot, al final del procés, viure sense el que
l'ha seduït.
La seduccio es fa amb tanta delicadesa que el subjecte que la viu no la viu com a
seduccio. El subjecte arriba a creure que compra el producte de manera espontània
i natural, creu que la decisió emergeix d'ell mateix, quan en el fons no és altra cosa
que la resposta esperada a un conjunt d'estimuls pensats amb premeditació. La publicitat indica quins han de ser els nostres ideals,
les aspiracions, els sentiments profunds.
Amb les estrategies publicitaries, si la persona no és reflexiva, pot veure`s
arrossegada i, al mateix temps, estar convencuda d`actuar amb plena independència.

JUGA AMB ELS SENTIMENTS : Optant pel cami de l`emotivitat en comptes
de la racionalitat. La publicitat maneja els nostres sentiments de culpa, els
nostres pors i angoixes, els sentiments de soledat i les nostres tensions internes.
Si un publicista és capaç de jugar amb un disseny o una per prou compartida, si
és capaç de remoure ferides obertes, aleshores el seu anunci serà una sortida.

UNIFORMITZA : La publicitat esdevé un factor d'integració social, però la seva integració és uniformadora.
Contribueix a disgregar les subcultures d'una determinada societat a favor d'una cultura dominant.

ESTIMULA EL CONSENTIMENT : La
publicitat mai fomenta la discussió, la
crítica, la reflexió. Pel contrari, estimula el consentiment a favor de la situació
dominant.
Reflecteix i reprodueix el que passa a la realitat; pero aquesta reproduccio
reforca i legitima la desigualtat dominant.

ESTABLEIX/REFORCA VALORS :
La publicitat, seleccionant uns valors i marginant altres, reconfigura el nostre univers de valors.
Una reconfiguració de valors que noms atenen criteris economics.
Tipus de publicitat que podem trobar:
- Publicitat agressiva
- Publicitat deslleial
La publicitat deslleial és aquella publicitat que resulta contraria a les normes i als usos correctes del mercat.
En trobem dos tipus:
- Publicitat enganyosa: Utilitza missatges amb afirmacions que no corresponen
amb les característiques, avantatges, beneficis i/o usos reals del
producte.