dimecres, 11 d’octubre del 2023

Els límits de la publicitat

 

ELS LÍMITS DE LA PUBLICITAT

DISSONANCIA COGNITIVA
La publicitat pretén a aconseguir la DISSONANCIA en el consumidor.
Es crea dissonància quan s`afirma, per exemple, que la tecnologia que tenim no és la que hauríem de tenir.

La disonància crea un malestar que ens mou vers la consonància, és a dir, a comprar.
La Dissonància cognitiva es refereix a aquest estat intern de malestar i tensió que sentim els humans quan no sembla existir coherència entre diverses de les nostres idees, o entre allò que pensem i allò que fem. El cas més prototípic és el dels fumadors que, tot i saber que fumar té efectes perjudicials, tracten de mitigar aquesta incoherència mitjançant una sèrie d'estratègies com pensar que a ells no els passarà res, que fumar algun que altre cigar no té importància o que avia ho deixaran
Com veiem, el que realment existeix és un estat interior de disharmonia, el qual de mantenir-se resultaria insuportable.

Per posar un altre exemple, podíem prendre el cas d'aquelles persones que passen setmanes tractant de decidir quin cotxe comprar-se. Un cop feta l'elecció, és possible que es donin compte d'haver passat algun detall per alt i que el seu nou cotxe presenta algun inconvenient pel que fa al que no van triar.
No obstant això, atès que sembla que resulta inassolible psicològicament acceptar el nostre error, ràpidament vam col·locar algun pegat per solucionar el problema: "no tindrà sostre solar, però gasta menys", "l'altre segur que també donaria errors" o "el que he triat és una millor aposta a llarg termini ". El receptor pot defensar-se i la seva capacitat d'elecció no queda anul·lada. En la seducció prenen primacia els sentiments i les emocions.
La publicitat és un llenguatge seductor que pretén atreure d'una manera emmascarada.
El receptor, com la persona seduïda, no pot, al final del procés, viure sense el que
l'ha seduït.
La seduccio es fa amb tanta delicadesa que el subjecte que la viu no la viu com a
seduccio. El subjecte arriba a creure que compra el producte de manera espontània
i natural, creu que la decisió emergeix d'ell mateix, quan en el fons no és altra cosa
que la resposta esperada a un conjunt d'estimuls pensats amb premeditació. La publicitat indica quins han de ser els nostres ideals,
les aspiracions, els sentiments profunds.
Amb les estrategies publicitaries, si la persona no és reflexiva, pot veure`s
arrossegada i, al mateix temps, estar convencuda d`actuar amb plena independència.

JUGA AMB ELS SENTIMENTS : Optant pel cami de l`emotivitat en comptes
de la racionalitat. La publicitat maneja els nostres sentiments de culpa, els
nostres pors i angoixes, els sentiments de soledat i les nostres tensions internes.
Si un publicista és capaç de jugar amb un disseny o una per prou compartida, si
és capaç de remoure ferides obertes, aleshores el seu anunci serà una sortida.

UNIFORMITZA : La publicitat esdevé un factor d'integració social, però la seva integració és uniformadora.
Contribueix a disgregar les subcultures d'una determinada societat a favor d'una cultura dominant.

ESTIMULA EL CONSENTIMENT : La
publicitat mai fomenta la discussió, la
crítica, la reflexió. Pel contrari, estimula el consentiment a favor de la situació
dominant.
Reflecteix i reprodueix el que passa a la realitat; pero aquesta reproduccio
reforca i legitima la desigualtat dominant.

ESTABLEIX/REFORCA VALORS :
La publicitat, seleccionant uns valors i marginant altres, reconfigura el nostre univers de valors.
Una reconfiguració de valors que noms atenen criteris economics.
Tipus de publicitat que podem trobar:
- Publicitat agressiva
- Publicitat deslleial
La publicitat deslleial és aquella publicitat que resulta contraria a les normes i als usos correctes del mercat.
En trobem dos tipus:
- Publicitat enganyosa: Utilitza missatges amb afirmacions que no corresponen
amb les característiques, avantatges, beneficis i/o usos reals del
producte.

dimarts, 3 d’octubre del 2023

Ètica publicitària

 

ÈTICA PUBLICITÀRIA

Què és la publicitat?

 Tota transmissió d'informació impersonal i remunerada efectuada a través d'un mitjà de comunicació, dirigida a un públic objectiu i amb una finalitat determinada.  Publicitat per producte: Cerca estimular la demanda específica. Publicitat Institucional: Promociona la imatge d'una empresa, associació, qüestió social amb la finalitat de generar actituds i opinions que portin a una acceptació del producte.

 

La publicitat condiciona el comportament humà?

Per descomptat! La majoria de la gent opina que la publicitat no influeix en les seves decisions de compra però el publicitari mitjançant l'estudi dels diferents comportaments del consumidor potencial aconsegueix modificar la seva conducta. En infinitat de productes els consumidors compren la imatge que ells tenen d'un producte per sobre del producte en si.

Coca-cola (família i amistat)

https://www.youtube.com/watch?v=EaihQEjWGYk

Volvo (seguretat)

https://www.youtube.com/watch?v=wwDOzFTNbLs

Pepsi Generation  (Michael Jackson)

Semblar-se als seus  idols

https://www.youtube.com/watch?v=po0jY4WvCIc

  

Fins a on pot arribar la publicitat?

Això planteja una altra pregunta fins a on pot arribar la llibertat d'expressió?

ha d'existir censura?

En la constitució espanyola de 1978 en el seu article 20, es recull el dret de qualsevol ciutadà  “a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”

Aquest dret a vegades entra en conflicte amb uns altres com són el dret a l'honor, intimitat, la protecció de la joventut,…

Com reflecteix l'article 20.4, per tant, on està el límit?

Problema?

L'eficàcia de qualsevol campanya publicitària en els mitjans de comunicació convencionals depèn de les característiques dels anuncis i de la planificació de mitjans que es realitzi. Atès que aquesta planificació està bastant estandarditzada, utilitzant-se les mateixes fonts d'informació, és difícil obtenir un avantatge enfront de la competència. Per tant un veritable avantatge comparatiu resideix en la creació del missatge publicitari.

 

Clio ( Serie Biblica)

https://www.youtube.com/watch?v=bP33FYhXb20

Productes, gustos  i conductes inapropiades

Entren tots els productes socialment prohibits, és a dir, els que rares vegades un es troba al mig (polèmica o controvèrsia). Violència, Sexe, La sida.

Violència :

Un dels principis bàsics de l'Associació d'Autocontrol de la Publicitat és l’Artícle 5 de les normes deontològiques: “La publicitat no suggerirà ni incitarà directament o indirectament a la violència”.

 

Recentment s'ha prohibit l'emissió de la nova campanya publicitària de la marca *DOLCE & *GABBANA. Fins i tot les campanyes de la D.G.T. de prevenció d'accidents de trànsit van provocar controvèrsia i un debat a prop de la seva utilització.

Ètica i Publicitat

La SIDA :

A causa del gran problema que origina aquesta malaltia i a la seva falta de vacuna nombrosos organismes han fet grans campanyes a favor de l'ús de preservatius com a mètode de prevenció. Són ètiques aquestes campanyes de prevenció?

 

Una de les maneres de contagi més freqüents són les relacions sexuals i un dels col·lectius més afectats són els homosexuals, tabú que produeixen rebuig social a un percentatge de la població. Què passa quan una empresa denuncia aquest rebuig social? Aquest és el cas d'alguna de les campanyes de BENETTON. PLUJA DE CRÍTIQUES (*Oliviero *Toscani)

El SEXE

L'ús del sexe com a reclam és molt utilitzat en l'actualitat. Per què ens envaeix tanta al·lusió sexual en la publicitat? és realment un reflex del que la gent vol o desitja veure? La indústria de la moda ha estat criticada amb freqüència per l'ús liberal del sexe en la seva publicitat (DIÈSEL).

Les marques de begudes alcohòliques utilitzen el sexe d'una manera subtil per a vendre mitjançant missatges subliminals que inciten als espectadors, segons estudis, a la satisfacció, estimulació i excitació. Opinions respecte a la utilització del sexe en funció de les diferents creences religioses. Haurien de prohibir-se els anuncis que tinguin al·lusions sexuals?

 

on estan els límits i qui ha de marcar-los?

Els sectors socialment especials ,les dones, els nens i els negres. Segons l'article 3 de la llei general de publicitat indica que es considera publicitat il·lícita “la publicitat que atempti contra la dignitat o vulneri els valors o drets reconeguts en la constitució, especialment pel que fa a la infància, joventut o dona”.

 

 Cas de la dona.El principal estereotip que ofereix la publicitat és la seva preocupació per la bellesa; en la majoria dels casos és una dona atractiva, dolç, afectuosa i sobretot es presenta en l'anunci  en un context eròtic. Podríem dir que s'ha passat de l'estereotip de súper mama a l'estereotip de súper dona. Excepcions: bellezapura.com » *Dove , dones reals i nues com la vida mateixa. Anunci destinat a les dones: Espot “Dones”

És racista la publicitat?

 

Per descomptat que sí, un estudi va determinar que només entre el 2 i 6% dels models que es presenten en els anuncis, són negres. La superioritat física que aquest col·lectiu representa en uns certs esports (atletisme, bàsquet..), fa que el seu protagonisme publicitari s'accentuï en aquests esports. YouTube - *Gary *Payton *vs Holyfield

 

Quantes vegades hem vist a un gitano protagonitzar un anunci publicitari?


Els nens

 

Tema controvertit . Reglamentacions  Atès que es va estimar que un nen veia a l'any al voltant de 1500 hores de televisió la qual cosa implicava que estigués sotmès a un gran nombre de publicitat.

Els nens no tenen la formació necessària per a avaluar els missatges publicitaris. També es castiga altres estereotips de la societat.

Segons alguns crítics com és el cas dels ancians que se'ls mostra senils, lents,…

 

 

 

Productes perjudicats:

El 65% de l'opinió pública, es decanta a favor de la prohibició de publicitar productes nocius per la salut.

En les diferents cadenes de televisió no es poden anunciar begudes alcohòliques que tinguin més de 20 graus, ni s'accepten espots en els quals el cigarret tingui una presència activa. No obstant això, tabac i alcohol continuen apareixent, sota formes més o menys sofisticades, en els anuncis televisius.

Les empreses de tabac han sostingut que el seu objectiu és persuadir  als que són fumadors i no induir al consum als quals no consumeixen aquests productes creïble?.

 

 YouTube - George *Clooney - *Martini *Commercial TABAC ALCOHOL

  

Censura de les cadenes televisives

Les empreses fabricants  dels productes són empreses legals, que estan en el seu dret de realitzar les seves campanyes publicitàries, com qualsevol altra empresa. Encara que el cost social que causen és considerable.

 

Altres productes que han sofert polèmiques similars han estat els preservatius, productes d'higiene femenina,...Fins no fa molt mitjans de comunicació es negaven a admetre anuncis de preservatius.

Debat social no aliè al món de la publicitat, és més, es considera que és més greu encara a causa de l'interès econòmic que hi ha darrere.

 

Existeixen altres aspectes de la publicitat que generen polèmica com l'exageració d'algunes campanyes (campanya contra les drogues), el tracte de temes religiosos,... En molts casos, aquestes prohibicions no aconsegueixen l'eficiència desitjada.

 

S'ha de prohibir per a evitar actituds en contra d'uns certs aspectes morals?

És ètic tallar la llibertat d'expressió d'aquesta manera?

Són realment útils aquestes prohibicions? 





Neuro-màrqueting

Publicitat subliminal



diumenge, 1 d’octubre del 2023

La guerra dels mons



 La guerra dels mons

 (The War of the Worlds en anglès) és una novel·la de ciència-ficció escrita per H. G. Wells i publicada per primera vegada el 1898, que descriu una invasió marciana a la Terra.


 És la primera descripció coneguda d'una invasió alienígena de la Terra, i ha tingut una notable influència sobre les posteriors i nombroses versions d'aquesta mateixa idea. De la novel·la de Wells, se n'han fet moltes adaptacions a diferents medis: pel·lícules, programes de ràdio, videojocs, còmics i sèries de televisió.

Resum:

L'acció comença a Woking, al sud d'Anglaterra, l'any 1894. Ogilvy, astrònom, avisa al seu amic Ashton, el protagonista, que ha vist quelcom estrany. En un principi, considera la possibilitat que siguin meteorits o erupcions d'un volcà marcià, però erra.A prop de la ciutat, aterra una nau espacial, i una multitud es concentra al voltant. De sobte, se sent un soroll des de dins de la nau. A poc a poc, en surt un alienígena, de cap gegant, pell oliosa, llargs tentacles i bavejant saliva per la boca. Llavors comença la invasió marciana. El seu poderós "Heat-Ray" ('raig calòric' en anglès) fulmina qualsevol cosa que es troba al seu voltant. Ogilvy mor a l'acte, però Ashton se'n salva.Els marcians venen a la Terra fugint del seu planeta, que s'ha tornat massa fred per a viure-hi. Així que, després d'explorar, arriben a la conclusió que la Terra era un planeta idoni: aigua, temperatura ideal, llum solar, etc. Per a establir-s'hi, doncs, han de planejar-ne la conquesta.La gent, incrèdula, no fa cas a les paraules d'Ashton. A partir de llavors, la història se centra en la lluita per la supervivència d'Ashton, i en les formes marcianes. Per exemple, els extraterrestres es mouen més ràpidament gràcies a uns trípodes gegants, que provoquen devastació en tot allò que toquen.Ashton intenta superar el malson amb l'ajut de companys que troba pel camí, com per exemple Bill o el vicari.AdaptacionsEl 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en la novel·la original. Es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). L'emissió va ser prou realista com per a espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, encara que es va dir des de bon principi que no era real i, fins i tot, entre actes, posaven publicitat. Aquesta emissió va impulsar notablement la carrera d'Orson Welles.Tot i que el fet més conegut és la versió d'Orson Welles, a l'Equador també va passar quelcom de similar, el dissabte 12 de febrer de 1949 a Ràdio Quito, una de les emissores més prestigioses del país. Al contrari de la versió americana, el director Leonardo Páez ho va intentar fer el més real possible. Malgrat que la broma només va durar 20 minuts, va ser capaç de generar greus aldarulls, i va haver-hi un incendi a l'edifici on funcionava aquesta ràdio. En haver mort 5 persones, la ràdio va estar dos anys tancada, fins al 1951.El 1953, es va adaptar la novel·la al cinema, potser allunyant-se'n massa de la trama. Per exemple, la història succeeix a Los Angeles, o els humans intenten acabar amb els marcians amb la bomba atòmica, sense èxit. La direcció fou a càrrec de Byron Haskin. Vegeu La guerra dels mons (pel·lícula de 1953).Una nova versió cinematogràfica es va filmar el 2005. La trama també se separa força de la novel·la original, localitzant-se a Nova York, i adaptada als temps moderns. La direcció fou a càrrec de Steven Spielberg. Vegeu La guerra dels mons (pel·lícula de 2005).

Indústria Televisiva

CARACTERÍSTIQUES EXPRESSIVES EL DISCURS TELEVISIU FRAGMENTAT Els programes estan pensats com a unitats, però s'alternen amb espais de pu...