dilluns, 11 de desembre del 2023

Càmera Reflex

 Programes de una càmera reflex:

P: Automàtic programat

En la modalitat P, la càmera ajusta la velocitat d’obturació i l’obertura per obtenir una exposició òptima

S: Automàtic amb prioritat a l’obturació

En la modalitat S, l’usuari selecciona la velocitat d’obturació i la càmera selecciona automàticament l’obertura amb la qual es produirà l’exposició òptima.

A: Automàtic amb prioritat a l’obertura

En la modalitat A, el usuari tria la obertura i la càmera controla la velocitat de obturador per aconseguir una exposició òptima.

M: Manual

En la modalitat M, el usuari controla la velocitat d’obturació i l’obertura. La exposició correcta la tria l’usuari.

P o Programat

El mode P o Programat és pràcticament igual que mode l'automàtic. Però té una diferència molt important, i és que ens deixarà intervenir a nosaltres en els paràmetres de la cambra.


És a dir, igual que en el mode automàtic, la cambra mesurarà la llum, la interpretarà en funció del tipus de mesurament i establirà uns ajustos per a exposar correctament. No obstant això, i aquí arriba la part important, el fotògraf podrà ajustar aquests paràmetres en funció de les seves necessitats. Es pot ajustar tant la velocitat d'obturació com l'obertura del diafragma i la càmera tornarà reajustar la resta de valors del triangle d'exposició. 


Aquest mode sens dubte deixa una mica més de creativitat i és l'ideal per a començar i aprendre. Per què? Molt senzill, perquè veurem que valors d'entrada ens dona la cambra i sobre la base d'ells podrem nosaltres modificar-los segons el que busquem d'una forma molt senzilla. D'aquesta manera, anirem aprenent a veure com pensa la cambra i com interpreta la llum i ens ajudarà a exposar millor. 


No obstant això, no deixa de ser un altre mode automàtic, per la qual cosa no tindrà en compte altres variables molt importants a l'hora de prendre la foto i els resultats que obtinguem poden distanciar-se molt dels desitjats. 


Per això és molt millor deixar aquests modes automàtics de costat i centrar-se en aprendre a manejar els modes que veurem a continuació per a tenir un major control sobre la càmera de fotos i per tant, sobre les imatges que capturem. 


A, *AV o Prioritat a l'obertura

En funció de la marca de la teva cambra en el dial trobessis les lletres *AV, de *Aperture *Value (Cànon i *Pentax) o A, de *Aperture (*Nikon, Sony, *Fujifilm, *Olympus i Panasonic). Aquest mode és el que dona prioritat a l'obertura. 


Què significa això, doncs bé que el teu manejaràs l'obertura del diafragma i en funció al mesurament de llum, la teva càmera s'encarregarà tant de la velocitat d'obturació com de l'ISO. Això et donarà un control ple sobre la profunditat de camp. 


Recorda que amb el diafragma, a més de controlar la llum també controlem tota la zona en la nostra imatge que estarà en focus o cosa que és el mateix, apareixerà enfocada. Amb obertures mes grans tindrem menys profunditat i al revés, amb un diafragma mes tancat en el qual passarà menys llum aconseguirem una profunditat de camp major. 


D'aquesta manera nosaltres només hem de centrar-nos en preocupar-nos de la profunditat de camp que desitgem en la nostra foto i la càmera s'ocuparà de la resta. 


Coneix els modes de tret de la teva cambra

Amb el mode A o *Av controlarem directament la profunditat de camp. Foto: Paul *Johnston/ *Unsplash.

S, TV o Prioritat a l'obturador

Igual que en la prioritat a l'obertura, en funció del fabricant trobarem les lletres TV, de Time *Value, (Cànon i *Pentax) o la lletra S, de *Speed (*Nikon, Sony, *Fujifilm, *Olympus i Panasonic). Aquest mode és el que li dona prioritat a l'obturador. 


Això vol dir que nosaltres triem la velocitat d'obturació i aquesta vegada la càmera s'encarregarà de decidir de manera automàtica tant l'obertura del diafragma com el valor de l'ISO. D'aquesta manera podràs controlar el temps que el teu sensor estigui exposat a la llum.


Recorda't que l'obturador, a més de controlar el pas d'aquesta llum, també és l'encarregat de com es captura el moviment en una imatge. Velocitats molt altes d'obturació congelessin l'instant i velocitats més baixes o lentes captaran el moviment.


En preocupar-nos tan sols de la velocitat d'obturació podrem decidir què volem fer sense preocupar-nos de diafragma i ISO. D'aquesta manera, si per exemple volem capturar el moviment de l'aigua en una platja o el d'una cascada en un riu podem usar aquest mode per a seleccionar una velocitat lenta i que la cambra triï per nosaltres la resta d'ajustos. També s'utilitza molt en fotografia esportiva i d'acció per a garantir que la imatge queda totalment congelada. 


Manual

Sens dubte el rei dels modes és el Manual, que el trobaràs amb la lletra M en el dial de la teva cambra. Tindràs un complet control sobre els ajustos del triangle d'exposició i per tant, t'atorgarà una major creativitat a l'hora de fer fotografies. 


Cal acceptar que és el més complex i que porta la seva pràctica. Però sens dubte és amb el qual obtindràs els millors resultats. Des que vaig aprendre a utilitzar-ho, només uso aquest mode i malgrat que altres fotògrafs professionals prefereixin combinar-lo amb el qual dona prioritat a diafragma o a obturador jo prefereixo que tots els valors quedin sota el meu control. Quan un li agafa la pràctica, llegir la llum i ajustar els valors en funció del que es busqui es fa pràcticament de manera automàtica.


És igual que quan comences a conduir, sembla que és impossible mirar a la carretera mentre estàs pendent dels miralls, de l'accelerador, del fre i de l'embragatge per a damunt haver de canviar de marxes. Penses que mai ho dominaràs. En canvi, després d'anys d'experiència i pràctica tot surt només per art de màgia i conduir s'automatitza per a la teva ment. Perquè exactament el mateix passa en fotografia. Quan t'acostumes a disparar en mode Manual no necessites cap altre mode. 


Aquí ho controles tot tu, el moviment que li vulguis donar a la teva imatge, la profunditat de camp i el soroll. Perquè no oblidem, que quan li deixem a la cambra pensar, els seus mesuraments poden induir-la a error i no sempre aconseguirem els resultats que esperem. Una mica més endavant t'ho explicarem millor. 


Altres modes automàtics

En moltes de les cambres per a principiants o semiprofessionals veuràs que a més d'aquestes lletres apareixen una sèrie d'icones. Són igualment modes automàtics però que milloraran en alguna cosa ja que li direm a la nostra cambra què és el que fotografiarem exactament i ella ajustarà d'una altra forma els valors per a intentar filar més fi. Els veiem breument a continuació. 


Coneix els modes de tret de la teva cambra

Utilitzar alguns modes automàtics ens pot ajudar en determinats casos. Foto: *Jenny Hill/ *Unsplash

Retrat

Sol aparèixer amb la icona d'una cara. Aquest mode entendrà que retratarem a una persona pel que buscarà sempre en la mesura que sigui possible obertures de diafragma més grans per a tractar de desenfocar el fons o primers plans el màxim possible. 


Mode paisatge

Sol representar-se amb la icona d'unes muntanyes. Al contrari que l'anterior, aquest tractarà de tancar alguna cosa més el diafragma per a ampliar la profunditat de camp. Per a això es veurà obligat a disparar amb velocitats més baixes i valors d'ISO més elevats. Això significa que en la teva foto hi haurà més soroll i que en funció de la llum les teves preses podrien aparèixer mogudes o trepidades si no utilitzes un trípode. 


Mode macro

Apareix representat normalment amb una flor. Realment aquest mode no té molt sentit perquè per a aconseguir veritables fotos macro el que necessites és un objectiu macro, no un automatisme en la teva càmera. 


Mode deportiu

Amb aquest mode activat, en el qual sol aparèixer la icona d'una persona corrent, la cambra interpretarà que estàs fotografiant subjectes amb una acció i una velocitat amb la qual haurà de disparar a velocitats d'obturació altes. Per a això obrirà al màxim el diafragma i pujarà l'ISO el necessari si les condicions de llum no són bones. No obstant això, no entendrà si el moviment del subjecte és més o menys ràpid i els valors seran estàndard passi el que passi. Per això en comptes d'aquest mode, és millor que triïs el de prioritat a l'obturació. Obtindràs segur millors resultats. 


Tipus de mesurament

Com dèiem abans, els modes automàtics poden funcionar molt bé o molt malament a l'hora d'exposar. D'això depèn en gran manera el tipus de mesurament de la llum que estiguem utilitzant en prendre la foto. 


Recorda que bàsicament ens trobem amb tres tipus de mesurament: la matricial (mesura la llum de tota l'escena), la ponderada (la meva de la llum de la zona central) o la puntual (mesura la llum en el punt en el qual tu determinis).


En funció d'aquest mesurament que es faci de la llum els diferents modes automàtics o semiautomàtics de la cambra prendran unes decisions o altres per a ajustar velocitat, obertura o ISO. Per això sempre és més recomanable utilitzar el mesurament de llum puntual perquè aquests modes siguin més fiables i dir-li almenys a la cambra on ha de mesurar la llum. Un mode automàtic amb un mesurament matricial està gairebé reclamat al fracàs en multitud d'ocasions. No obstant això, un mesurament de llum més selectiva pot aconseguir que aquest tipus de modes aconsegueixi millors resultats. 



Seleccionar el tipus de mesurament de llum adequat és bàsic perquè funcionin bé els modes automàtics i semiautomàtics. Foto: William *Bayreuther/ *Unsplash.

ISO

Finalment, et preguntaràs que si l'ISO no ho pots controlar de cap manera en els modes automàtics o semiautomàtics. La resposta és si i no. Què significa això. Doncs bé, vol dir que no pots tenir un control directe sobre l'ISO, és a dir no pots modificar-lo directament en els modes que incorporin algun automatisme, no obstant això, si tens una mica de control sobre ell.


Com? En la configuració de la teva cambra podràs seleccionar un rang en el qual l'ISO es pot moure. És a dir, podràs atorgar un valor màxim d'ISO en què mai pot sobrepassar en aquests modes per a evitar una presència d'abundant soroll i un valor mínim que tampoc podrà traspassar. Amb això t'assegures almenys que la cambra es mogui en uns valors d'ISO acceptables quant a soroll es refereix.

diumenge, 26 de novembre del 2023

Fotografia promocional

 Fotografia Objecte promocional

Tutorial Android (https://www.youtube.com/watch?v=HIsrwpntlZ4&t=135s)

Full de contactes: https://www.youtube.com/watch?v=rb0k3L0PHvI

Canvi de PDF a JPG: https://www.ilovepdf.com/ca

Index del treball:

  1. Característiques del producte​
  2. Fulls de contactes​
  3. Proves de color​
  4. Il·luminació​
  5. Temps d'exposició​
  6. Profunditat de camp​
  7. Objectius​
  8. Context ​
  9. Album Flickr ( enllaç al flickr )

Power point passat a PDF amb una diapositiva per cada imatge i el nom del efecte en la part inferior..

La última diapositiva ha de tenir un enllaç al flickr. ( al flickr han d'estar amb un únic àlbum )

60  fotografies de les que s'han triat les 20 seleccionades, una de cada tema.

  1. Llums, clau alta
  2. Llums, clau baixa
  3. Llums calides
  4. Llums fredes
  5. Llum directa ( il·luminació dura, flaix, foco )
  6. Llum indirecta ( il·luminació suau, difussors, reflectors )
  7. Llum lateral ( ombres llargues )
  8. Contrallum (fons il·luminat)
  9. Silueta (forma fosca, fons fosc)
  10. Reflexes (miralls, metalls, vidre, aigua)
  11. Distància Hiperfocal ( màxima profunditat de camp )
  12. Poca profunditat de camp ( composar amb elements desenfocats )
  13. Dibuix amb llum led, velocitat obturació 8 segons
  14. Poca profunditat de camp, diafragma f/2.8 ( enfocar primer pla )
  15. Molta profunditat de camp, diafragma f/22 ( enfocar infinit )
  16. Canvis de distancia focal ( angular ) mateixa mida objecte.
  17. Canvis de distancia focal ( teleobjectiu ) mateixa mida objecte.
  18. Macro ( poca distància )
  19. Contrast ( produir el màxim contrast de color o de forma )
  20. Camuflatge, iniforme, integrat ( amagar un objecte o una persona )




































divendres, 17 de novembre del 2023

Fotografia: Llarga exposició

Com deia Ansel Adams, el temps d'obturació 'és l'interval de temps, que es controla mitjançant l'obturador, durant el qual es permet el pas de la llum a través de l'objectiu per a exposar la pel·lícula'.


Si no tenim llum, necessitarem un temps d'exposició més llarg perquè el sensor es 'ompli' de llum i puguem distingir els objectes. En les cambres tradicionals podem portar els temps de 1/4000 a 30 sg. I després tenim el mode Bulb que permet temps superiors. Però en els telèfons és diferent.


Curiosament, els mòbils Android estan més preparats per a la fotografia de llarga exposició que els iPhone. En un Android podem fer una fotografia de 30 sg amb l'app de cambra per defecte sense rebuscar massa.

No obstant això, en els iPhone hem de fer un petit truc per a tenir una exposició de tan sols 10 segons com a màxim (30 sg si detecta que la cambra està fixa). Per aquest motiu hem de comptar amb app externes:


Android: en els mòbils de gamma mitjana-alta hem d'anar al mode Pro o Manual i buscar l'ajust de temps d'obturació. En alguns models arribem als 30 sg.

iPhone: Cal rebuscar entre les opcions per a tenir un temps d'obturació de 10 sg (30 seg si detecta que està en un trípode). En primer lloc, cal activar el mode Live (la icona de cercles concèntrics). Després fer la fotografia i una vegada feta, punxar en la icona i triar Llarga exposició. Unirà tots els trets que hagi fet per a simular l'efecte. A més, tenim l'opció d'arribar a 10 seg en el mode Nit i 30 segons si tens el mòbil recolzat en una taula o millor encara, en un trípode. És una cosa que pot portar a confusió a alguns usuaris. 

dimarts, 7 de novembre del 2023

Index Treballs


Anunci Televisió

Power Point (en format PDF). El document ha de ser de menys 5Mb. i s'ha de lliurà a la bústia de l'assignatura el dia abans de la presentació Oral.


Presentació Oral:


1.- Nom i cognoms dels membres del grup.
2.- Índex del treball
3.- Explicació dels recursos de la sintaxi de la publicitat que es fan servir.
4.- Perfil de l'empresa
5.- Perfil del client
6.- Documentació d'anuncis de televisió relacionats amb la marca amb els productes de la competència.
7.- Documentació d'anuncis relacionats amb els recursos publicitaris que és far servir.
8.- Explicació del lema triat.
9.- Dibuixos d' ideació
10.- Guió il·lustrat (Story
 Board) de l'anunci de TV.
11.- Connotacions de l'anunci (explicació del significat que es vol transmetre l'espectador)
12.- Anunci ha d'introduir-se al treball en forma d'enllaç i publicar-lo en alguna plataforma (Youtube o Vimeo)


Anuncis TV

https://www.youtube.com/watch?v=npQP7MVI0s0

https://www.youtube.com/watch?v=Y0NQCsjLMQs

https://www.youtube.com/watch?v=Y0NQCsjLMQs

https://www.youtube.com/watch?v=ly4wYtYY7x8







divendres, 3 de novembre del 2023

Guió tècnic i Guiò il·lustrat

 Guió tècnic:

En aquest guió tècnic han d’aparèixer els següents àmbits:
Temps que dura cada pla.
Explicació dels diferents moviments de càmera i tipus de plans.
Explicació de la banda sonora, diàlegs, músiques, efectes sonors...

TEMPS  

IMATGE

ÀUDIO

Nº P

TEMPS

QUÈES VEURÀ?

PLA

ANG

MOV

EFECTES

QUÈ I COM SE SENTIRÀ?

0

10’’

Imatges de seguretat (barres de color i compte enrere universal)

FOSA ENCADENADA

1

2’’

Dibuix Globus terraqui.

Sobreimprès: “UN INFANT ÉS”

PD

N

F

Z (Dar.dav.)

Final; flasch)

En Off:“Un infantés...”

Música(una flauta)

Guió il·lustrat (story board):

Realitçar un storyboard de 10 fulls amb tots els detalls del curtmetratge.

Unés un guió constituït per vinyetes il·lustratives dels plans principals d'un audiovisual, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.

Un story Board és una eina de treball per guiar produccions audiovisuals. És pot qualificar com una guia visual per crear un producte audiovisual. A manera de còmic, es fan vinyetes de tots els plàns que té la pel·lícula, en aquestes imatges s'inclouen les indicacions que necessita l'equip de realització per al rodatge.

En aquests dibuixos s'introduïxen anotacions sobre moviments dels personatges i de la càmera, la il·luminació, el so o els gestos visuals. Es tracta d'una vista il·lustrada que serveix al director de cinema per a planificar totes les preses. Recursos per a reflecteixes les tècniques i moviments de càmera. El més habitual é l'ús de fletxes per a indicar el moviment d'un objecte o persona, així com l'evolució que ha de fer la càmera (travelling o panoràmica) durant el plànol representat en la vinyeta.

 

guio

guio il·lustrat

https://www.youtube.com/watch?v=iDrYIOI9vI8

dilluns, 30 d’octubre del 2023

Característiques de so

 Característiques de so


Característiques

El so es produeix per vibracions que es propaguen per mitjà de l’aire. La variació de pressió de les ones a l’aire, així com en el cas de les ones a l’aigua, produeix un moviment ondulatori en cadena. Aquesta variació de pressió, produïda pel moviment de les molècules de l’aire, arriba a l’oïda i es converteix en senyals elèctrics reconeguts per les terminacions nervioses.


L’oïda humana. Al contrari del que puguem pensar, l’oïda humana no està dotada per percebre tots els sons, sinó que està limitada a percebre sons que es troben entre els 20Hz i els 20.000 Hz. Els sons que superen aquests marges es denominen ultrasons. 

Música, soroll i silenci:
  • El soroll evoca la realitat, tot i que no té significació profunda, només té dimensió informativa; per exemple, pel soroll podem saber si hi ha algú en una habitació. 
  • El silenci adquireix valors com l’ansietat, el plaer, la tranquil·litat o l’enuig que només coneixem gràcies al context. 
  • La música, com a fruit de la creació, agafa el significat que el seu autor li vulgui donar. Això explica que quan escoltem una melodia o una simfonia o una suite sentim coses molt diferents. No sabem el perquè, però ens produeix sensació de soledat, alegria, tristesa, por, etc. 
En definitiva, la música, unida a la imatge, dota els missatges d’una dimensió més profunda i reveladora. Quan mirem una pel·lícula el fons sonor ens introdueix en la narració i hi aporta misteri, romanticisme, sensualitat, etc.

Les tres qualitats del so:

1- INTENSITAT. És la qualitat del so per la qual l’oïda distingeix un so fort o un so dèbil. També s’anomena amplitud d’ona. Suposa la força o la quantitat d’energia amb la qual està dotada una ona i que es mesura amb decibels (dB). 

Anomenem so fort a allò que produeix un martell mecànic o el que es pot sentir en una discoteca, per exemple.

2- TO. És la qualitat per la qual l’oïda distingeix sons greus i sons aguts, tot i tenir la mateixa intensitat. El to equival a la freqüència del so, és a dir, al número de variacions per segon de l’ona sonora, i la seva traducció musical és les notes: do, re, mi, fa, sol, la, si.

3- Timbre. És la qualitat que permet que l’oïda diferenciï dos sons de la mateixa intensitat i to. Pel timbre podem distingir dues notes de la mateixa intensitat emeses per un piano i un violí. És l’element determinant per a la distinció instrumental en música i la distinció de la parla de les persones. Per exemple, el timbre ens permet saber si escoltem un home o una dona.



El so és la sensació produïda en el nostre òrgan auditiu per les vibracions dels cossos elàstics, propagades per un medi, que normalment sol ser l'aire. 
La velocitat del so depèn del medi i la temperatura, però per l'aire i a una temperatura de 15ºC, el so viatja a 340 m/seg. 
L'acústica és la ciència que estudia el fenomen sonor i les seves causes. L'oïda humana pot percebre sons d'entre 20 i 20.000 Hz.Les QUALITATS DEL SO, és a dir, els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.
  
 DEFINICIÓSENSACIÓ AUDITIVA

Altura

Nombre de vibracions per segon (freqüència). 
Es mesura en HERTZ (Hz).
SONS AGUTS: 
    (major freqüència) 
SONS GREUS: 
    (menor freqüència)

Intensitat

La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. 
Es mesura en DECIBELS.
SONS FORTS: 
     (major amplitud) 
SONS SUAUS:
     (menor amplitud)

Timbre

És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferentsSons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument.

Durada

Persistència de l'ona sonoraSONS LLARGS:
     (més duració)
SONS CURTS
     (menys duració)
 
 
SO ANALÒGIC O DIGITAL?
En realitat no existeixen dos tipus de so, com el títol d'aquest apartat indica, és a dir, no existeix un so digital i un altre analògic. 

Com ja hem vist, el so està produït per vibracions de cossos que provoquen variacions de pressió en l'aire, les quals arriben a la nostra oïda i ens donen la sensació del so. Quan es fa la diferència entre el so analògic i digital en realitat es fa referència al procés en el qual es tracten els senyals elèctrics que més tard són convertits en so.

ona.jpg (15635 bytes)

Per tant, quan parlem de so analògic volem dir que els senyals elèctrics que més tard varen ser transformades en so són tractats en circuits analògics i quan parlem de so digital ens referim que els senyals elèctrics són tractats en circuits digitals. 

Al convertir el so en senyal elèctric mitjançant un transductor (per exemple un micròfon) el senyal obtingut és un senyal analògic.

En sistemes digitals el senyal analògic obtingut havia de convertir-se en senyal digital mitjançant un conversor A/D.

Igualment, el senyal sonor capaç d'estimular un altaveu és un senyal analògic, per tant, en els sistemes digitals, abans d'enviar el senyal als altaveus, s'ha de passar per un conversador D/A. En un aparell digital el so està representat per una sèrie de números, s'anomenen mostres, que són els valors instantanis de l'ona cada cert període de temps.

La velocitat de mostreig és la freqüència amb la qual s'agafen les mostres. Evidentment, com més gran sigui la velocitat de mostreig més semblança hi haurà entre l'ona analògica i els senyals digitals.

La teoria del mostreig diu: per avaluar fidelment un senyal, la freqüència més aguda del seu espectre ha de ser major que la meitat de velocitat de mostreig (freqüència Nyquist). El senyal resultant, conegut com a "alias", és una altra ona sinusoïdal de freqüència menor igual a la diferència de velocitats de mostreig menys la freqüència original. Aquest fenomen es coneix com a nombre de "aliasing". Per evitar el aliasing s'ha de fer passar el senyal abans de ser convertit amb digital, per un filtre passabaixos per atenuar les freqüències més agudes. Igualment, la sortida del conversor digital analògic es fa passar per un filtre passabaix de les mateixes característiques que l'anterior per "suavitzar" l'ona escalonada, ja que conté molts més aguts que el senyal desitjat.

Indústria Televisiva

CARACTERÍSTIQUES EXPRESSIVES EL DISCURS TELEVISIU FRAGMENTAT Els programes estan pensats com a unitats, però s'alternen amb espais de pu...